LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’Adriana és una de les meves millors amigues des de sempre, té 15 anys, és alta, amb els cabells castanys i uns ulls petits. Fa 15 que ens coneixem, anàvem a la mateixa llar d’infants i fins ara a 4 d’ESO sempre hem anat juntes a la mateixa classe, i el fet de que no ens separessin mai ha fet que tinguem una relació encara més forta de la que ja teníem.

És una persona molt alegre, mai està trista, sempre fa riure tothom i si tens algun problema ella te’l soluciona ben ràpid amb les seves tonteries i el seu bon humor. A mi m’ajuda en tot el que necessito, i sempre està en lo bo i en lo dolent, per això li vull donar les gràcies per tot el que fa per mi. Crec que en el món falten persones com l’Adriana.

Si tens un amic, tens un tresor.

Carla

Aquesta vegada m’ha tocat escriure l’article en un dels dies més esperats de l’any: el 31 de desembre. En un principi em feia una mica de mandra però després em vaig adonar de que hi ha molts temes sobre els que puc parlar, ja que en aquest dia acaba un any i en comença un altre.

La veritat és que el 2013 m’ha passat volant. Sembla que sigui ahir quan estava esperant que arribessin els convidats en aquest dia tan especial. I aquí estic un any després, altre cop esperant amb impaciència l’arribada dels nostres amics per passar una nit única i fantàstica. I és que el temps passa massa ràpid, no te n’adones i ja ha passat un any, un altre, i un altre… Em fa pena però alhora estic feliç, és una sensació una mica estranya.

A més, en aquest dia moltes famílies i amics es reuneixen per passar junts moments de diversió i menjar el raïm tot desitjant un bon any nou. Com he dit abans, aquest també és el meu cas. Per cap d’any vénen uns amics a sopar a casa i tots ens divertim xerrant, sense cap mena de preocupació, esperant l’arribada del nou any.

Hi ha molta gent que té l’esperança de que el nou any serà millor que l’anterior i que els problemes se solucionaran. Per exemple, que la crisi s’acabarà i que tot anirà millor o que la gent malalta propera a tu es curarà. Aquestes són algunes de les moltes esperances que corren entre nosaltres. Tot i que no sempre es compleixen, mai cal perdre aquesta esperança que ens impulsa a seguir vivint i a gaudir de la vida.

Bon any nou!

Marina

Escolto com els batecs del meu cor van cada cap més ràpids, els llums s’encenen i em provoquen una calor abrassadora, m’enlluernen, de lluny s’escolten els aplaudiments del públic i de cop s’obre el teló.

Sé que no surto fins més tard, però no puc evitar estar nerviosa. Estic als camerinos, retocant-me una vegada i una altra la roba, el pentinat i el maquillatge. Escolto els diàlegs, la música i com el públic riu. Escena rere escena l’obra va avançant, cada cop falta menys perquè surti. Tot i que ja és el meu tercer any que tinc paper, em sento com si fos la meva primera vegada. Intento distreure’m parlant amb els meus companys, però crec que ells estan més nerviosos que jo i els deixo tranquils. Gairebé sense adonar-me’n estic sobre l’escenari, veig tot el teatre ple però no sóc capaç de reconèixer gairebé ningú. Noto una sensació d’alleujament, per alguna raó estar a l’escenari em tranquil·litza.

En un tancar i obrir d’ulls veig com cau el taló davant meu, s’ha acabat l’obra. Un any més Els Pastorets de Vilassar de Dalt han sigut un èxit. La gent en surt contenta i els que em coneixen em feliciten per l’actuació. Però em falla alguna cosa, sembla que no n’hi hagi prou. Portem quasi dos mesos assajant-la i en menys de tres hores tot s’ha acabat fins a l’any que ve. Sento que tant d’esforç i sacrifici no em recompensen. M’aturo i penso en tots els assajos, en totes les bromes entre camerinos, en totes les pífies que el públic no veu i de cop i volta se’m dibuixa un somriure. Perquè el més important no és el destí, sinó el camí que agafem per arribar-hi, i aquest ha valgut molt la pena.

Gràcies companys!

Àurea

Vivim en un món cada cop més desenvolupat si ens referim a les noves tecnologies. Cada dia hi ha nous avenços que fan que la nostra vida sigui molt més fácil. Les noves tecnologies, com per exemple els telèfons mòbils Intel·ligents o els ordinadors, és veritat que ens faciliten el nostre dia a dia a l’hora de treballar o de comunicar-nos amb els amics o familiars, que viuen lluny de nosaltres i als quals no podem veure la quantitat de temps que ens agradaría a causa de la distància, però aparells com els telèfons mòbils d’avui dia, en els quals ens podem descarregar programes com el whatsapp, creen tal dependència que ens poden arribar a influir de forma negativa, per exemple, en els nostres estudis. Hi ha gent que es passa hores i hores davant d’aquests aparells, sense fer cas del que està passant al seu voltant. Per tant, hem de fixar-nos en els avantatges que ens proporcionen aquestes tecnologies, però també en els inconvenients de no fer-ne un ús moderat.

Marta

En enero hará un par de años que mis padres se divorciaron. No me parece un hecho extraño porque se ve que se ha puesto muy de moda en los últimos años. Los divorcios en muchos casos sorprenden a la gente porque las parejas parecen felices y llevan muchos años juntos pero eso solo es una falsa ilusión. En el caso de mis padres la gente se sorprendía, pero eso pasaba porque el punto de vista desde fuera es distinto al de dentro. Yo veía que tarde o temprano pasaría pero no acababa de llegar el momento hasta que un día, de la noche a la mañana, sucedió.

Las cosas desde entonces han cambiado mucho. Yo nunca lo he llevado del todo bien pero voy acostumbrándome a la situación aunque de vez en cuando me paro a pensar en momentos que estábamos toda la familia riéndonos o haciendo cualquier cosa y siento nostalgia porque me gustaría volver a vivir esa clase de momentos pero sé que eso no ocurrirá.

Carla