LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Mai m’he deixat portar per les modes, qui sap, potser estic massa còmode sent jo mateix, potser és que no em deixo emportar, sigui quina sigui la raó no entenc les modes, i són a tot arreu. Hi són a la roba, la pintura, disseny, tipus de comèdia… i el que realment odio és el que anomenen “música de moda”. Aquest últim terme, en el meu parer, NO existeix, una cosa que t’agrada, que et fa sentir bé, que et reconforta, no pot passar de moda perquè el teu criteri personal no pot passar de moda, perquè tu ets l’únic que el marca.

Cap de nosaltres hauria de renunciar a les coses que ens agraden només perquè ja no estan de moda, mira endarrere en el temps, i fes-te la pregunta: quantes coses he tirat perquè ja no estaven de moda, i quantes d’elles m’agradaven? Cada cop que tiris alguna cosa perquè “no està de moda”, pensa: què significa aquella cosa per tu? Llavors, rodejat del que és realment important per a tu, te’n adonaràs que ets més feliç.

Nil, el vostre ocell preferit.

Menjar un iogurt és una acció habitual en mi, però avui s’ha convertit en la inspiració per escriure aquest text. N’estava tan tranquil assaborint un de maduixa quan he començat a pensar en la gent que està passant gana, que té la nevera buida o, simplement, que no té ni nevera.

Quan era petit i em deixava al plat alguna resta de menjar, o bé em queixava perquè a casa no hi havia alguna cosa que em venia de gust menjar, els meus pares em recordaven que a Àfrica hi havia molts nens que es morien de gana i que amb les meves sobres ells potser tenien per alimentar-se un dia. Jo, no era conscient del problema de la fam al món. És en aquests temps quan m’estic adonant que realment hi ha molta gent que no té diners per comprar menjar i no només a l’Àfrica, sinó a la nostra vora. Cada dia sento notícies que parlen de gent del nostre país que no té treball i que, per tant, ha de demanar ajuda a familiars o amics per sobreviure. Fins i tot hi ha persones que han d’anar als bancs d’aliments per poder portar-se alguna cosa a la boca, encara que passin vergonya perquè mai es pensaven trobar-se en aquesta situació.

Suposo que un adult, encara que ho passi malament si no té per menjar, pot aguantar amb menys quantitat; però el que és molt trist és no tenir res o poc per alimentar el teu fill. Això és el que mostra un anunci de la tele on es veu una mare que només té pa per donar-li a la seva filla. El talla i li diu a la nena que és un entrepà màgic, que és pa amb pa i han d’imaginar el que hi ha a dins. La filla tanca els ulls i s’imagina que és de bacó. La mare l’abraça i plora sense que la nena se’n adoni . Aquesta situació és fictícia, però segur que n’hi ha de molts semblants o pitjors a la realitat.

És trist, no…, millor dit, és molt trist veure que en aquests temps passi això.

Àlex