LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

11 de Setembre de 2013, per molta gent, en aquesta data Catalunya és aclamat per tot el món.

Aquesta dia va ser molt important per mi, i per molts altres catalans. No va ser un dia qualsevol, era especial. Aquell dia estava disposada a donar-ho tot per el peu petit país: CATALUNYA. La tarda d’aquell dia participaria a la Via per la Independència, un fet que m’il·lusionava molt.

Vaig estar tot el dia esperant que arribés la tarda amb moltes ganes, desitjava veure com el país que m’estimo, just a les 17:40 s’agafés de les mans de nord a sud, i fes història. Amb la samarreta posada i l’estelada lligada al coll me’n vaig anar a Vilassar de Mar per participar-hi. Un cop vaig arribar allà la meva cara va canviar, em sentia orgullosa d’ajudar Catalunya a fer un pas més cap a la Independència. Allà vaig poder veure de tot, gent amb la cara pintada, la samarreta, l’estelada, la motxilla i amb megàfons; altra gent amb gossos que portaven una bandereta petita amb l’estelada lligada al coll.

Poc a poc ens vam anar col·locant, i quan a les 17:40, ens vam agafar tots de les mans, em va recórrer un calfred per tot el cos.  Només de pensar que Catalunya va estar tota unida per una cadena humana se’m va posar la pell de gallina.

De tot aquell dia, em quedo amb una cosa, un fet el que sigui, i és que, quant d’aquí un temps la gent parli d’aquell onze de setembre on Catalunya es va unir per una cadena humana, podré dir que jo hi era.

VISCA CATALUNYA!

Mariona.