LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

El millor dia de la meva vida

| 4 setembre 2013

Per on començar?!

Aquest escrit es titula així perquè tot va començar un dia en que vam anar la familia a un zoo d’animals marins.

Els meus pares em van despertar d’hora perquè hi havia un bon tros per anar-hi. Al arribar, hi havia un cartell on hi posava: banya’t amb dofíns! En veure-ho se’m van posar els ulls gegants perquè a mi sempre m’ha fet molta il·lusió estar amb dofins en una piscina! Vaig mirar a la meva mare i em va dir que no podia ser, que estàvem en crisi i que no hi havien diners perquè era molt car.

Després d’entrar al zoo, hi havien molts animals, els quals no coneixía. Vam anar a la actuació de dofins i a continuació, vam anar a donar una volta pel parc. A la tarda, havent dinat, els meus pares i els meus tiets, van dir-nos que haviem de pujar una altra vegada on havien fet l’actuació dels dofins.

Quan vam arribar a dalt de tot, van dir-nos que ens banyariem amb dofins! Va ser una sopresa d’allò més sorprenent! Mai m’havia sentit tan feliç com aquell dia, perquè tot i sabent que hi ha crisi, tots van fer un esforç per poder pagar el bany dels dofins per a que estiguéssim contents.

Mai oblidaré aquesta experiència, ha sigut ÚNICA!

Irene

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Dofins, Irene Gris
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Empezamos a cargar pilas

| 4 setembre 2013

Es principio de septiembre, quedan solo 11 días para empezar de nuevo el instituto. Bachillerato.

Llevo cuatro años en la ESO, acostumbrada a cosas relativamente fáciles, con muchas ayudas y resumiendo, cuatro años ligeritos. Pero en menos de dos semanas empiezo dos años donde tengo que dar lo mejor de mí, esforzarme al máximo todo el tiempo y yendo a por el excelente en cada examen que haga. Porque todas estas valoraciones sirven para el día de mañana poder entrar en la carrera que desee, ya que tendré que trabajar de ello el resto de mi vida.

Ahora es cuando empiezo a mentalizarme de que se han acabado las tonterías, llega el momento de tomárselo en serio, hacer los deberes, estudiar y ser constante en todo.
Si algo me voy a repetir durante estos dos cursos es: Todo esfuerzo tiene su recompensa.

¡Yo puedo!

Laura

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Batxillerat, Estudis, Futur, Laura Fernández
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La vida…

| 4 setembre 2013

La mayor parte del tiempo los seres humanos nos sentimos seguros. Por medio de la religión hemos sentado bases para lo más temido: lo desconocido. Pero en esta práctica, hemos creado límites para nuestra mente; el sólo pensamiento de que después de la muerte seguiremos existiendo nos da una seguridad que de otro modo no podríamos tener, sin embargo esta seguridad nos ha dado la idea de que somos seres perfectamente definidos y que no podemos sobrepasar los mismos límites que hemos creado, por lo tanto en el caso de que algo rompa estos límites, le tememos, y en un intento de defender nuestras creencias existenciales lo borramos de nuestra mente de cualquier forma posible.

Sin embargo, la vida es muy peculiar. Nuestra propia conciencia puede a veces liberarse de los límites, aunque sea en una muy pequeña parte. A veces, cuando nos miramos en el espejo, y analizamos nuestra vida desde un punto de vista externo, podemos ver cosas horripilantes… Podemos ver que realmente hemos actuado sin saberlo. No hemos tomado nuestras propias decisiones, todo simplemente ha pasado de alguna forma. Somos máquinas, y nuestro único propósito es sobrevivir, pasar la vida, pero a veces nos parece que no somos nosotros quienes pasamos la vida, sino que somos simples espectadores en un universo donde todo ya está decidido, y donde no podemos concebir la idea de que al terminar la vida, se termina todo.

Manel

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Manel Rodríguez, Vida
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Un verano diferente

| 4 setembre 2013

Este verano se me ha pasado demasiado rápido, todavía quiero hacer tantas y tantas cosas que tenía planeadas y no he hecho…

Estas vacaciones han significado mucho para mi, pero aun y así, ha sido como una cuenta atrás de empezar una nueva etapa de mi vida. Me refiero a que han significado mucho para mí, porque este verano conocí a mi actual pareja, Raúl, exactamente el 21 de junio, mientras celebraba con mis amigas el final de curso. Pero muchas cosas han pasado este verano, y no precisamente buenas.

Suelo ir de vacaciones a Almería, llevo toda mi vida yendo ya que la mayoría de mi familia está allí, pero este año ha sido todo distinto y no he querido ir, prefería quedarme en Vilassar con mis amigos y mi novio antes que ir de vacaciones con mis padres. Poco a poco noto que cambio, que me voy haciendo cada vez más independiente, y no sé porqué, pero me da un poco de miedo crecer.

Espero que mi nueva etapa sea mucho mejor que el tiempo que he pasado en la ESO, y que algún día pueda llegar a volver a ver a todos mis compañeros de clase, y a los profesores que llevan cinco años aguantándome.

Maria

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Almeria, Canvis, Créixer, Estiu, Maria Robles, Por
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

No hay más tiempo

| 4 setembre 2013

Imagina que mañana se acaba todo, que ya no hubiese mañana. ¿No desearías hacer mil locuras? Decirle cuatro cosas a la flipada de turno, decirle a tu madre que empezaste a beber y a fumar muy pronto, a dormir con la persona más especial del mundo, decirle que lo quieres…¿Por qué solo nos arriesgamos cuando creemos que ya no hay más tiempo? ¿por qué nos guardamos todo dentro hasta que explotamos? ¿Y si viviéramos el día a día como si fuera el último? ¿No sería increíble?

Emma

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Emma Milan, Futur, Present, Temps
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Anada i tornada

| 4 setembre 2013

Tot va començar l’1 d’agost de 2013, quan vam voler anar-nos-en de vacances. Dies abans parlava amb la meva àvia per telèfon de que tenia moltes ganes de veure-la i estar amb ella i el meu avi, i de que feia molt de temps, per no dir anys i panys, que feia que no veia a una cosina meva. Sempre em parlava d’ella dient-me que estava molt alta, que havia crescut molt i de que no la reconeixeria, i bueno, les típiques coses que et diu una àvia quan fa temps que no et veu.

A Múrcia, després d’instal·lar-nos, vam baixar a la piscina una estona. Vam fer amics i… a que no sabeu d’on eren? Eren de Mataró. Total que van ser uns dies fantàstics i molt divertits. Després de passar uns dies, vam anar al poble on eren els meus avis, i, on efectivament podria retrobar-me amb la meva cosina despés de tants anys. Allà, ens va venir a visitar tota la família. No vam poder sortir de casa en tot el dia!

Al dia següent, va aparèixer per la porta una noia alta i a la que no reconeixia. Ja podeu imaginar-vos qui era. Doncs sí, era la cosina a qui tant esperava veure. Van haver de tornar-nos a presentar perquè ni jo la reconeixía a ella, ni ella em reconeixía a mi. Va ser un dia fantàstic perquè ens vam explicar moltíssimes coses i vam fer-nos moltes preguntes.

Ara, ja estic a Vilassar, i parlo amb ella cada dia; tant sigui per el watsapp, el facebook o el tuenti.

Irene

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Família, Irene Gris, Mataró, Vacances
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Quantitats desmesurades

aleixtugas | 4 setembre 2013

En aquests temps que corren en els quals tenir un correcte nivell de vida és prou difícil, hi ha un sector de la nostra societat el qual no va gens malament. Parlo del futbol.

Inclús en aquest sector que es mouen quantitats de diners que són – al meu parer – totalment desmesurades, hi ha equips que ho estan passant realment malament; clubs que han de tancar o no poden competir a les seves respectives lligues per falta d’ingressos, fet que els fa baixar a una altra divisió, jugadors amb salaris suspesos… Però, al que jo em vull referir és als equips més ‘grans’. Equips com el F.C. Barcelona o el Reial Madrid, els quals els seus ingressos augmenten i paguen quantitats indecents per altres jugadors, tot i que, els equips més petits s’han de desfer de les seves ‘estrelles’ per poder pagar les despeses i se n’aprofiten. Sense anar més lluny, fa una setmana s’estava debatent sobre l’estat de la compra d’un jugador (Gareth Bale) pel qual el Reial Madrid pagaria cent milions d’euros, i l’entrenador del Barça va fer unes declaracions dient textualment: ‘en estos tiempos que corren no es ÉTICO gastarse tanto dinero por un solo jugador’. Subratllo la paraula ‘ético’ ja que el mateix equip del qual l’entrenador va fer aquestes declaracions, és a dir, el Barça, va fitxar no farà més de un parell de mesos un altre jugador per seixanta milions d’euros.
Aquest fet em va fer pensar, ja que penso que les declaracions no eren adequades pel tipus d’equip que entrena Tata Martino, i al cap d’una estona de rumiar-hi, vaig aplicar el mateix context en una altra situació (ja sé que és un pèl desmesurada): Aquell que ha matat a deu persones, no excusa a aquell que n’ha matat a cinc.

La meva conclusió és que aquestes quantitats de diners podrien servir molt més en ajuda humanitaria i ajudant a aquells que menys tenen.

Aleix

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Abús, Aleix Tugas, Diners, Futbol
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

No hay nada mejor

| 4 setembre 2013

El 23 de agosto fue mi cumpleaños, por fin mis dieciséis tan esperados. Ese día estaba en Murcia de vacaciones y lo celebré allí con la familia y mis amigos tazoneros, Tazona se llama el pueblo donde veraniego. Pero claro está que esa fecha tan especial la quería celebrar con la gente de aquí, la cual veo día sí y día también.

Al volver del viaje, y unos días más tarde para coincidir en viernes, mis amigas y yo decidimos ir a cenar a casa de Bel y luego irnos de discoteca. Eran las nueve y media que entraba en casa de Bel, por una puerta que da a un comedor de lo más acogedor, cuando justo entrar, una avalancha de globos y gritos felicitándome me acribilló. Mis amigas me habían preparado una fiesta sorpresa con cena incluida. Había música, globos, adornos y una larga mesa con pizza, pollo rebozado, tortilla de patatas, ensalada y muchas cosas. Me hicieron sentar en el cabezal de la mesa dónde me esperaba una corona brillante y una banda de color lila, que colgaba del hombro derecho hasta la cadera izquierda y ponía “Soy el 99% perfecta”.

Nos sentamos a cenar, a mi lado izquierdo tenía a Bel, a Marina y a Carla; y a mi lado derecho tenía a Merins, a Natalia y a Anna. ¡Estaban las seis guapísimas!

Cuando las vi explicándome los líos que habían tenido para prepararlo todo, para que no me enterara, para que fuera especial y así lo sintiera yo; en ese momento, me di cuenta que ellas son mis amigas de verdad. Lo que a veces me enfada de ellas no importa, porque son pequeños roces comparado con todos los magníficos momentos y lo mucho que nos queremos. No hay nada mejor que tener a personas que siempre están ahí. Ese día pude valorar lo que no tiene precio.

Gracias amigas.

Laura

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Amistat, Aniversari, Festa, Laura Fernández
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

¿Buena o mala suerte?

| 4 setembre 2013

La gente suele explicar que todo lo malo que les ocurre es debido a la mala suerte que nunca tiene que ver con ellos, en cambio pocos hablan de la buena suerte. Normalmente cuando nos ocurre algo bueno es porque lo merecemos porque nos lo hemos trabajado. Yo no soy de esas personas, yo suelo pensar que todo lo malo nos lo merecemos. Aunque siempre es gratificante tratar con gente que sigue creyendo en la buena suerte, en los milagros.

La suerte se busca o se tiene? supongo que depende de cada caso .Hay gente que tiene suerte que tiene luz, estrella, pero si les observas bien llegas a la conclusion de que se lo merecen,que hacen tanto bien a la gente que le rodea que todo a su alrededor suele ser positivo. Hay otra gente que puede parecer que siempre tenga mala suerte pero a veces la buena suerte solo se puede buscar viendo lo positivo que deja la vida.Creo que lo importante no es si uno merece o no lo que tiene, sino aprovecharlo todo, aprovechar todo lo bueno y lo malo que nos ofrece la vida, yo por lo menos me esfuerzo en difrutar lo que me ha dado porque si no lo hiciera no me lo perdonaria nunca.

Manel

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Manel Rodríguez, Sort
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Algo no muy normal

| 4 setembre 2013

Cuando hablo de algo no muy normal, me refiero al tipo de comportamiento que veo reflejado en algunas chicas no más mayores que yo. Estoy de acuerdo con que no soy nadie para judgar a una persona, pero no pude evitar que esa forma de comportarse no me dejara indiferente,

Fue en las fiestas de Premiá de Mar, a partir de la media noche yo estaba en la fiesta con todos mis amigos, y el ambiente daba vergüenza; niños fumando, bebiendo, buscando peleas y malos rollos, y lo que más me llamó la atención fue el tipo de baile provocativo que hacían las niñas delante de todo el mundo, Niñas que apenas llegaban a los quince años, con una ropa que lo dejaba todo a la vista, cubata en mano y exhibiéndose.

Me dio mucha vergüenza, ya que este tipo de comportamiento nos pone un sello a las chicas, y después estas niñas se quejarán de machismo. Espero que esto cambie a mejor en un tiempo, porque da mucha pena.

Maria

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Alcohol, Aparences, Festa Major, Maria Robles
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

setembre 2013
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.   oct. »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox