Anada i tornada
| 4 setembre 2013Tot va començar l’1 d’agost de 2013, quan vam voler anar-nos-en de vacances. Dies abans parlava amb la meva àvia per telèfon de que tenia moltes ganes de veure-la i estar amb ella i el meu avi, i de que feia molt de temps, per no dir anys i panys, que feia que no veia a una cosina meva. Sempre em parlava d’ella dient-me que estava molt alta, que havia crescut molt i de que no la reconeixeria, i bueno, les típiques coses que et diu una àvia quan fa temps que no et veu.
A Múrcia, després d’instal·lar-nos, vam baixar a la piscina una estona. Vam fer amics i… a que no sabeu d’on eren? Eren de Mataró. Total que van ser uns dies fantàstics i molt divertits. Després de passar uns dies, vam anar al poble on eren els meus avis, i, on efectivament podria retrobar-me amb la meva cosina despés de tants anys. Allà, ens va venir a visitar tota la família. No vam poder sortir de casa en tot el dia!
Al dia següent, va aparèixer per la porta una noia alta i a la que no reconeixia. Ja podeu imaginar-vos qui era. Doncs sí, era la cosina a qui tant esperava veure. Van haver de tornar-nos a presentar perquè ni jo la reconeixía a ella, ni ella em reconeixía a mi. Va ser un dia fantàstic perquè ens vam explicar moltíssimes coses i vam fer-nos moltes preguntes.
Ara, ja estic a Vilassar, i parlo amb ella cada dia; tant sigui per el watsapp, el facebook o el tuenti.
Irene
