LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Me siento bien? No, hoy es un día desastroso…

Me he levantado y he ido directa a mi ordenador para poder enviar todos mis escritos y resúmenes de ética ya que he estado de vacaciones y no lo he podido entregar antes. La cosa es que me han desaparecido la mitad de mis fotos, programas y trabajos. Llevo exactamente una hora buscando y rebuscando, pero por desgracia es imposible recuperarlo. Me he puesto muy nerviosa porque ya me está costando tener que estudiar tantas materias y hacer tantos deberes de cada una, pero aun así… ¡he de seguir intentándolo!

No recuerdo exactamente sobre lo que hablé en los demás escritos, solo sé que en uno de ellos dije que por mucho que cueste a causa de los problemas que he tenido durante el curso, he de esforzarme porque necesito un cambio en mi vida, y creo que el primer paso para esto sería cambiar de instituto para olvidar y empezar de cero. Qué mal me estoy explicando, y qué rabia me da no poder enviar mi escrito…vaya tela.

Ya que no puedo recuperar mis deberes, aprovecharé para hablar de mis vacaciones. Espero que sirva.

He estado quince días en Moratalla, un pueblo muy poco conocido y pequeñito de Murcia, cerca de Calasparra. La verdad es que me lo he pasado muy bien y he vuelto a ver a mi familia que es lo que más me apetecía. Si te soy sincera me encanta verlos a todos por primera vez después de un año, porque te dan todo el cariño que otras personas no te han dado durante mucho tiempo, te comen a besos y abrazos y te dicen cosas preciosas. Como se está viendo, soy muy cariñosa y una simple palabra, un simple beso o un simple abrazo se convierten para mí en lo más especial que me puedan dar.

Echaré de menos estar allí.

Ya he explicado lo más importante de mis vacaciones, ahora voy a seguir estudiando otras materias… ya podrían ser más fáciles las matemáticas y un poco más corto el dosier de Carmel!

Carla

Mai es fàcil prendre una decisió, suposo que per por al que pugui venir després d’això, per por a que no surti tot tal com esperes o simplement perquè tens varies opcions al cap del que et pot passar i òbviament no tot és bo.

Jo, ara mateix tinc aquest problema. Em trobo en una situació o millor dit en diverses situacions on haig d’escollir o una cosa o una altra, però tiri per on tiri trobo bastants obstacles i bastants moments de tristesa i temo passar per això. Però per una altra banda també veig alegries i moments que ara per ara no puc viure.

Al final acabo pensant que es millor no pensar, actuar i deixar-te fluir per la vida sense pensar en el que vindrà després.

Només em falta posar-ho en pràctica…

Carla

I un cop més he perdut a una de les persones més importants de la meva vida, la que fa dos anys em va treure un somriure només mirar-me, la persona que m’ha cuidat i ha intentat fer-me feliç en tot moment, la mateixa persona que ha fet que la meva vida canviï a millor i que tingui ganes de somriure sempre, la que ha fet que molts cops m’aixequi amb moltíssimes forces i afronti cada un dels meus problemes amb alegria.

Ara per ara, en aquests moments no tinc al costat a aquesta persona, i em sento buida, sento que el món se’m cau a sobre si no estic amb ella, sento que res tornarà a ser igual i que costarà massa que pugui tornar a ser feliç, bé, per no ser tan cruel millor diré a no ser “tan feliç” com ho he sigut.

Abans de seguir lamentant-me m’agradaria dir-te que t’estimo, que t’he estimat com no ho he fet mai amb ningú altre, que segueixo pensant que ets únic i que els meus sentiments no canviaran ara que no et tinc. Dir-te que me’n penedeixo de no haver sabut actuar bé en certes ocasions, que mai he volgut fer-te mal i que el meu objectiu encara que a vegades no ho hagi semblat ha sigut i segueix sent fer-te feliç i deixar-te tan marcat que mai puguis oblidar-me i que tampoc vulguis fer-ho. Vull i necessito tornar a veure’t, tornar a sentir una vegada més que no estic sola i que sempre tindré la teva espatlla per recolzar-me tant en els bons moments com en els dolents i espero de tot cor que sigui veritat que després de la tempesta arriba la calma i deixis que et demostri tot el que soc capaç de fer per tu. Sense exagerar, ets el més important, necessito que estiguis al meu costat en aquests moments…

Prometo cuidar-te

Carla

Demà, els meus pares el meu germa i jo anem de vacances a Peñiscola (Castelló). Els meus avis hi tenen un apartament i cada estiu ens donen les claus per anar a passar-hi uns dies de tranquilitat.
Es una comunitat on hi han 8 cases, fent una mena de rodona perquè la piscina quedi centrada.
Peñiscola es caracterítza per el seu famós castell i les seves maravelloses platjes. Cada any que anem a visitar el castell, amb les muralles, el poble antic… ens impressiona més.
A la comunitat tant el meu germà com jo hi tenim amics. Ell té dos amics que sempre venen a sopar a casa i ell a la seva, i jo tinc a tres amics, dues noies i un noi, la veritat es que ens ho solem passar bastant bé.
La idea de marxar dues setmanes m’espanta una mica, deixar aqui als meus amics i amigues és bastant dificil, no serà garie complicat trobar-los a faltar, per no parlar del teu llit, encara que l’apartament sigui propietat de la família, com a casa teva no dormiràs enlloc.
Queden a penes poques hores per marxar i estem fent maletes. Com de costum quan fem maletes la meva mare s’agovia perquè comença a pensar que es deixa alguna cosa, no sé com s’ho fa, però sempre que estem per meitat del camí deixa anar el mateix comentari: Ja sé el que m’he deixat!! Ostres mama, no te’n podries haver recordat avans? En resum, tots estem desitjant marxar.

Anna

Aquest últim any al curs de 4t de la ESO, per a mi ha sigut un any per oblidar en alguns aspectes, com bé és el cas dels estudis. Sempre he estat un alumne correcte, mai m’havia quedat ninguna matèria i pensava que no me’n quedaria ninguna mai, però aquest any, per varis motius – destacant la meva deixadesa, tot s’ha de reconeixer – ha estat un any ple de males notes.

Escric això un 11 d’Agost, després d’haver fet tot el dossier de recuperació d’Història, i ara com marca el meu ‘calendari’ d’estiu, em toca recuperar Ètica. El fet de que hagi d’estar recuperant assignatures se’m fa extrany, ja que no ho havia fet i sobretot, se’m fa pesat. Encara que ara és estiu i me’n penedeixo de no haver estudiat durant el curs, també me’n penedia durant aquest, ja que no tenia la tranquil·litat d’anar al llit sabent que estava fent les coses correctament, però m’era molt difícil tornar a casa per la tarda i posar-me a estudiar, gariebé impossible. Podria dir per l’experiència que he tingut aquest any, que es fa més pesat un curs sense estudiar i passant-ho malament que un curs aprofitant un parell d’hores al dia per estudiar.

Per aquest motiu, penso començar el curs vinent amb tota la meva força, sense badar i aprenent dels errors del passat. A més a més, començaré el batxillerat i ja no puc permetre’m el ‘luxe’ d’anar tan tranquil com anava abans, per tant hauré de fer doble esforç, però estic disposat a fer el triple si fa falta.

Aleix

Avui fa exactament un any que els meus pares, el meu germà, els meus cosins i jo vam anar a París.
De fet, unicament no va ser París, sinó que també vam anar a Disney Land Resort Paris per fer una sorpresa als petits de la família. Com a casualitat les 8 persones que vam anar al viatge 4 d’aquestes son adultes, i els quatre restants som dues nenes de la mateixa edat, i dos nens petits de la mateixa, i això és com viatjar amb amics perque ens agraden les mateixes coses.
Vam viatjar amb cotxe perquè el traslat d’Eurodisney a París si haguesim agafat un avió no es podria haver fet. Vam començar la ruta amb Disney, vam estar 4 dies aproximadament en un hotel luxós perfectament acomodat a totes les necessitats tant d’un adult com d’un nen petit, cada matí venia un personatge d’alguna pel.lícula Disney per fer-se fotos amb les persones de l’hotel.
Les atraccións són una passada, els petits van aguantar més del que ens pensavem, a moltes atraccions, de fet, van ser més valents que la resta.
Al passar els quatre dies vam agafar el cotxe per anar a París. Enl arribar ens vam acomodar i de seguida vam anar a visitar París. Es preciós. Només entrar per la carretera es veu la Torre Eifiel, el símbol típic que caracteritza París, es gegant… Mai m’ho hagues imaginat. Després vam agafar un bus turistic on ens anaven portant i explicant tots els monuments de París: La Torre Eifiel, Notre Dame, el museu Louvre, el riu Sena… Quan vam acabar aquesta ruta vam anar als centres comercials més importants de París, com es un exemple les Galeries Laffayette i després vam retornar per anar a dormir. El dia seguent vam anar en barca pel riu Sena, un passeig esplèndid per sota de tots els ponts dels candaus veient tots els monuments, ja vistos anteriorment, pero desde una altra prespectiva, les aigues del riu que travessa parís.
La veritat es que va ser un viatge impresionant, mai m’ho havia passat tant bé i de fet crec que tardaré en tornar a repetir un viatge aixi. Hi estem tots molt contents cada cop que ho recordem.

Anna

Ja han començat les vacances, temps d’anar a la platja, per estar amb els amics, amb la família, anar de viatge i moltes altres coses a fer aquesta època de l’any. Bàsicament és la millor època. Aquest estiu pujaré al meu càmping, fa poc que hi som, és molt gran i tenen moltes instal·lacions, com ara la piscina climatitzada, el gimnàs, la pista de tennis i pàdel… fan moltes activats per nens petits i grans, però lo millor és que hi ha gent de la meva edat.

L’altre càmping era més tranquil, més natural al mig de la natura, amb molts camins i al costat de un riu. Lo dolent és que era molt lluny de casa nostra, havíem de passar moltíssimes corbes amb el cotxe i sempre arribaves marejat o cansat, no hi havia gaire gent de la meva edat només tenia una amiga amb la que sincerament esmorzàvem, dinàvem, berenàvem, i sopàvem juntes. Òbviament ens vam fer molt amigues, però ara ella marxa a Canadà un any sencer a estudiar, i nosaltres ens hem canviat de càmping i ja no ens veurem, només per skype o parlarem pel mòbil. Però sé que la nostra amistat no acabara per la distància perquè fa molt de temps que ens coneixem i tenim confiança.

A l’antic càmping ens vam fer molt amics de 4 famílies i per això vam decidir de canviar-nos i anar-nos-en en un on els seus fills i jo tinguessin més coses a fer i més gent a la que conèixer i formar una amistat. Aquestes famílies fa més de 5 anys que ens coneixem i tenim confiança uns amb els altres i molts cops anem a fer excursions i ens banyem al riu o anem a fer kayac o anem amb bicicleta…

Al càmping que estem ara tenim el poble el costat i podem anar amb moto per la muntanya per un camí de sorra on van tots els pares amb els seus fills i a vegades, de tan en tan, anem al cine o a sopar per algun restaurant de poble. Cada dissabte al dematí hi ha un mercat on hi comprem fruita fresca i per el camí de tornada amb les mames ens la mengem. Durant l’última setmana del mes de maig, hi ha la festa major del poble i els meus amics ens ajuntem amb els del poble i som moltíssima gent.

En definitiva, que les vacances, a part d’estudiar, també estan per passar-ho bé amb tothom.

Bones Vacances!

Emma

Una de las redes sociales más utilizadas mundialmente, con una gran variedad de utilidades y actualizaciones momentáneas.

Puede sonar una maravilla, pero hoy en día y para mí no lo es. Me entenderéis con tres ejemplos:
– Se pueden colgar fotos de cenas, de excursiones, de momentos con los amigos, de paisajes; pero resulta que las niñas, mayormente, lo utilizan para poner fotos en bikini posando como si hicieran una revista porno y hace un par de semanas, al abrir Facebook, me salió la foto de un hombre enseñando sus partes más intimas.
– Se puede actualizar tu estado publicando lo que has hecho en el día, lo que estás haciendo, frases célebres; y ahora 8 de cada 10 estados sirven para escribir tonterías como “si llega a los 50 me gustas me tiño de rubio”… Me parece penoso.
– También hay un chat de mensajes instantáneos donde puedes conversar con tus amigos sobre cualquier cosa, enviar fotos y links; ahora y cada vez más los pederastas utilizan esta opción para acusar a niñas (mayormente son víctimas femeninas), obligándolas y forzándolas a hacer cosas que jamás se hubieran imaginado.

Facebook, es una red donde se podría sacar un buen provecho, en cambio se da un mal uso. Y por desgracia, ahí se refleja la sociedad en la que vivimos, como la juventud (y me incluyo) va a peor. Espero que cambie!

Laura