Els videojocs
polbattestini | 27 febrer 2013Molts cops durant el cap de setmana em passava que quan trucava per quedar amb alguns amics em deien que no podien, però més aviat era que no volien perquè preferien quedar-se a casa jugant a la play3 amb els seus jocs de guerra. A mi això em feia moltíssima ràbia perquè molts cops em quedava sol avorrit sense fer res de res. Els meus amics em deien que em comprés la play3 però jo no sóc d’aquestes coses jo prefereixo sortir amb bicicleta o anar a la muntanya. Però em vaig adonar que també hi havia jocs de cotxes i a mi sempre m’han agradat, i perquè no em passes sempre el mateix vaig decidir comprar-me-la des de aquest moment que a vegades em passo hores jugant, i quedo menys ara que quan no en tenia. Aquestes màquines ens aïllen del món i dels nostres amics, però tot i així ho passes tant be jugant que no ho canviaries per res. La play3 em serveix molt per no avorrir-me quant no tinc res a fer. Fins i tot jugo a els jocs de guerra que tant odiava. Però també he de vigilar de no jugar massa perquè diuen que si hi jugues masses hores pots tenir malt de caps.
Pol
Pol, fas una reflexió interessant entorn dels videojocs (encara que el tema pot donar molt més de si, i sembla que tinguis ganes de marxar a jugar amb la P3!).
L’escrit es pot elaborar molt més. Sense anar més lluny, la frase ” Però em vaig adonar que també hi havia jocs de cotxes i a mi sempre m’han agradat, i perquè no em passes sempre el mateix vaig decidir comprar-me-la des de aquest moment que a vegades em passo hores jugant, i quedo menys ara que quan no en tenia” resulta excessivament llarga i no és fàcil de digerir. Segur que se t’acudeixen formes de dividir-la en frases més breus.
És un problema d’excés d’oralitat: escrius com si parlessis (i en parlar no hi ha punts ni comes!). Cal evitar-ho. Com? Revisant l’escrit a fons per millorar-lo. Tan sols així progressaràs.
Josep Maria