LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Aquest Nadal ha passat molt ràpid i m’he quedat amb ganes de més vacances. Tot i que m’han semblat curtes les vacances de Nadal, penso que l’he aprofitat al màxim juntament amb la familia i els amics. Aquest trimestre he aprovat totes les assignatures, i era el meu objectiu, més enllà de si treia molt o menys bones notes.

Després d’això, no m’esperava tenir els millors regals del món. Així ha sigut, però no em puc queixar de res. M’han donat diners perquè hi vagi jo a comprar la roba que m’agrada, cosa que veig bé perquè tries la roba personalment. Considero que aquest any els ‘reis’ s’han portat força bé, crec que he tingut la recompensa justa pel treball realitzat a l’escola i pel meu comportament.

El que no entenc d’altra gent és que no fan gaire cosa durant l’any, i la poca que fan no la fan gaire bé, i després es permeten el luxe de rebre regals prodigiosos. A mi em figura que els regals prodigiosos són per les persones que han tingut un comportament prodigiós. Aquest Nadal no he parat de sentir: ‘’M’han comprat l’Iphone 5, m’han comprat una moto, m’han comprat una Tablet…’’ Però llavors, a aquest pas, quan tinguin un bon comportament, s’esforcin a l’escola, etc. no em puc imaginar el que obtindran com a compensació…

Això no es considera maltractament, per dir-ho d’una manera? No us parlo de cap violència i res relacionat, però penso que no se l’ha d’habituar d’aquesta forma a un fill, per molts diners que tinguis. A un equip que no ha guanyat el campionat, no se li pot donar la copa de campió. Un mateix ha de treballar per tenir la seva recompensa merescuda. Jo encara estaré rumiant si hi ha gent que viu massa bé.

David

La amistad es un término que puede abarcar muchas definiciones, dependiendo de cada una de las persones. Mi reflexión personal sobre la amistad es: muchas personas han entrado y salido de mi vida, pero solamente los verdaderos amigos han dejando marcas en mi corazón. Siempre habrá aquella persona que nos cambiará la vida solo por estar en ella.

Una amistad verdadera es aquella que nace de un simple gesto de cariño y dura para toda la vida. Por ejemplo, cuando me peleo con mis amigos, como mucho puedo pasar unos días sin hablar con ellos, pero toda la vida no. Aunque haya una gran distancia nunca dejaré de estar en contacto con ellos y apoyarlos en todo lo que necesiten. Siempre recordaremos todo lo que hicimos juntos y cuando hablamos recordamos cosas de la infancia. La amistad de verdad es aquella que dura y perdura para toda la vida, para lo bueno y para lo malo. He conocido mucha gente pero sólo unos pocos son mis amigos.

En conclusión, para mi, un amigo es aquel que está a nuestro lado en todos los momentos, nunca nos abandona, se queda para siempre y es nuestra otra mitad. Es una persona que nos ayuda , nos apoya y nos complementa.

Carla

L’any passat, el grup d’amics, vam proposar de fer-nos una arrecada. Al principi sonava rar ja que no és el nostre estil, però jo, al final, em va semblar una bona idea.

Tenia moltes ganes de fer-me-la, el problema va ser que els meus pares no em deixaven fer-me’n una. Deien que era de ”killos” i no volien que jo en portés. Alguns dels meus amics desde el principi van dir que no, i alguns que si, però ningú se la va fer.

Al cap d’uns mesos, cap a finals d’estiu, ho vaig tornar a proposar als meus pares, i els vaig convèncer. Em van dir que si, encara que no els hi feia molta gràcia. Uns dies després, vaig anar amb un amic meu a una farmàcia perquè ens fessin el forat. La noia de la farmàcia em va dir que em sentés, i em va advertir de que no feia mal. Tenia raó, casi ni ho vaig notar. Però al cap d’uns minuts si que feia mal, i era constant. La primera setmana havia de portar una provisional perquè no se’m tanqués el forat.

Ara ja porto 6 mesos amb el forat fet, però la veritat és que ja casi no me la poso, perquè? No ho sé. Suposo que serà la mandra.

Dídac Abril