Sant Esteve
| 30 desembre 2012Després d’haver acabat un trimestre dur a l’institut, per fi han arribat les festes; temps en que les famílies es reuneixen. Jo, com cada any, espero el dia 26 de desembre amb il·lusió. El dia de Sant Esteve tota la família queda per dinar, una tradició en memòria del meu avi que ja està mort. El dinar el fa la tieta i mengem canalons, sopa de galets, de postres, com és típic, turrons.
Per a mi es un dia especial, ja que ens reunim tots plegats; inclusos els meus tiets de Barcelona, ells ens expliquen com van les coses per allà i nosaltres el que ha ocorregut per aquí.
Un cop estem ben tips els més petits de la família passen a recitar, dalt de la cadira, el vers. Mentrestant els més grans preparen els Diners per donar propina. Tot acabat el dinar quedo amb els amics per anar a fer una volta, ells extranyats em pregunten per qué no celebrem el dia de Nadal i sí el de Sant Esteve, doncs bé, jo els dic, que per a la meva família el dia més important és el 26.
Pol