LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fa uns mesos, exactament 10, vaig conèixer a una persona, una personeta que s’ha fet molt gran en el meu cor. Diuen que això s’anomena amor, jo mai havia sentit una cosa tant a dintre meu. Mai en veure algú se m’havia mogut la panxa, però aquest cop si, cada cop que el veig la meva panxa te papallones.  Des d’aquest moment sé que ell no tornarà a marxar, que el tinc agafat per tots els costats, que és la mitja taronja que molta gent busca. El meu Príncep blau, ja que es aquella persona que em fa riure, em fa estar feliç.

Ara mateix tinc ganes de anar a veure’l, però haig d’escriure i, mira, escric sobre ell, només tinc ganes de tornar a sentir com es mouen les papallones dintre meu. Ell és l’única persona que encara que jo estigui trista ell em fa feliç; em treu un somriure d’on sigui i des d’on sigui.

He descobert el que es l’amor, definició de diccionari: Inclinació o afecció profunda envers una persona, i per a mi un sentiment molt intens que sento dintre meu pel meu nen. Si un dia em van preguntar: “Tu l’estimes?”; i jo vaig respondre que com no l’anava a estimar, si al seu costat jo era la persona mes feliç del mon. En resum t’estimo Marc.

Laia