LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fa aproximadament tres anys que el vaig conèixer, es podria dir que es una de les persones més importants per a mi, sense comptar la família, evidentment.

Tot va començar un dia 29, quan després d’una tarda amb les amigues com de costum, vaig sentir que cridaven: Rúbia, ets inhumana!. En aquell moment algo inesperat es va accionar i sabia que des d’aquell dia res tornaria a ser el mateix del que era abans de topar-me amb ell.

Als pocs mesos vam començar a sortir, ens vam donar a conèixer com a ‘’algo més’’, el típic tonteig de nens petits que no saben el que volen. Com era evident no va sortir bé i vam acabar barallats, com sol passar jo em creia que era culpa seva , i ell que era culpa meva, suposo que per treure-li importància i per estar bé amb el nostre jo interior.

Vam estar molt de temps sense saber absolutament res l’un de l’altre.

Al cap d’un any, vaig sentir el mateix crit amb la mateixa veu dolça i potent, en aquell moment el mateix que es va accionar fa tres anys, va ocupar el lloc que li corresponia.

Des d’aquell dia, ell ha estat lluitant per mi com el que més, esperant a que jo prengués una decisió, li ha donat sentit a la frase ‘’Quién la sigue la consigue’’.Efectivament ara estem junts, i n’estic segura que per molt de temps, em fa feliç i tant sols per això ja val la pena arriscar-se.

Al cap i a la fí diuen que al primer amor mai s’oblida, que queda guardat a una caixa, a una part del cor que molta gent l’anomena records.

Anna