LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Pues nada, 15 minutos ya delante del ordenador sin saber qué escribir. Realmente aún no me he puesto en serio, solo me he limitado a hacer ver que pienso, he puesto las manos encima del teclado y con eso creía que me bastaba.

Esto me pasa muchas veces en situaciones distintas. No sé si me explico, ¿sabéis eso de que quieres algo y lo pides pero no haces nada más para conseguirlo? Quiero decir que, ahora ya hablando de objetivos, metas y todas estas cosas, cuando queremos algo no solemos esforzarnos. Nosotros solo lo pedimos y decimos que sí, que estamos dispuestos a luchar por ello, pero lo que pensamos de verdad es que las cosas ya llegarán por sí solas, que todo a su tiempo, que solo hace falta paciencia.

Yo hablo en plural para no hacer de este tema una cosa muy personal pero, la verdad, no tengo la más mínima idea de lo que le pasa al resto del mundo en estos casos. Igual soy la única que pienso así, no se sabe. Volviendo al tema, no quiero decir que la paciencia sea algo malo ni mucho menos. Pero a veces nos pasamos la vida esperando que pasen cosas buenas y lo único que pasa es la vida. Otras veces, avanzamos sin darnos cuenta y algo magnífico sucede (así, de la nada) pero tranquilos, que esto nos es muy común, al menos en mi vida.

Ya acabo, solo decir que (en este caso) lo que cuentan son los hechos, no las intenciones, ya que por más que desees algo con todas tus fuerzas, no es suficiente;“Si quieres algo, sal a buscarlo y punto.”.

laiavalldosera

Sóc en Jofre i fins i tot aquest nom, com a tothom li passa, no l’he triat jo.

El meu caràcter, la meva personalitat, els meus gustos i les meves aficions també han estat, fins ara, influenciats pels altres, sobretot per la família, els amics, l’escola i l’entorn en general. Vaig anar a l’escola La Immaculada, la mateixa on van anar també el meu avi, els meus pares i oncles i la meva germana, dit així sembla que sigui per tradició, però és més que res per convicció.  Amb cinc anys em van apuntar a futbol, però quan ets tan petit no saps què és un joc col·lectiu, hi vam anar junts gairebé tots els nens de la clase a futbol-sala. La raó més important era que “els nens han de fer esport i si és en un poliesportiu millor, així no passaran fred”. Quan ja feia primària em van portar a l’esplai perquè els de casa creuen que la canalla ha de conèixer altres nois i noies fora de l’escola i ha d’educar-se també en un àmbit més lúdic. També em van fer conèixer i participar en totes les festes populars, la nostra família no s’en perd ni una! m’han ensenyat a defensar les tradicions catalanes i estimar la nostra terra.

En entrar a l’institut vaig començar a experimentar un canvi en general i sobretot era conscient que aquest canvi l’estava triant jo, notava més llibertat per decidir qualsevol cosa. Els amics van canviar, de futbol-sala vaig passar al futbol gran, vaig deixar l’esplai, em vaig tallar els cabells (sempre l’havia dut llarg) i aquest estiu he començat a anar amb moto. M’adono que cada cop sóc més protagonista del que faig o vull fer.

En conclusió, a mesura que et vas fent gran canvies i te n’adones del que realment t’interessa i t’importa, i això et permet reorientar la teva vida cap al camí que veritablement vols seguir, però agraint el passat.

Jofre Matamoros Bosch

Aquest proper Dimecres 14-N és un dia diferent de la resta de dies de l’any. No tan sols perquè faig anys, sinó pel fet que un altre cop més es convoca Vaga General.

Vivim en un país en el que hi ha estudiants i treballadors, en el que hi ha gent sense treball i gent sense papers. Tota aquesta gent s’està veient afectada per un govern corrupte que retalla, que privatitza les empresas i permet desnonaments per part d’algunes d’aquestes empreses (bancs), també fa fora a treballadors.

Cada dia estem veient com el govern retalla sobretot en sanitat i educació. Un exemple de retallades en la sanitat ho podem veure en el fet que tanquin plantes d’hospitals i en l’educació en la cantitat de persones que hi ha en les classes ja que fan fora a professors.
Aquí Vilassar ho podem veure ja que en la sanitat ens han tret el servei d’urgencies i en l’educació han fet fora a professors, que fa que a les classes hi hagi molta més gent i sigui més difícil que el professors pugui estar per tu.

El govern com hem dit també privatitza, osigui el que fa es que aquelles empreses que abans eren públiques ara passen a ser privades. Això perque ho fa? Perque així l’Estat no te despeses per mantenir-ho pero en canvi si que rep uns beneficis.

Els desnonaments que fan algunes empreses privades com poden ser els bancs, prefereixen que la gent visqui al carrer i la casa estigui buida, abans que aquestes persones que es fa fora de casa puguin tenir un sostre.

Per últim els acomiadaments dels treballadors, degut a la crisi que estem patint. Aquesta crisi económica podria no afectar tant a molts dels treballadors, pero les empreses prefereixen tenir molts beneficis i que hi hagi gent que s’envagi al carrer abans que tenir menys beneficis i que hi hagi persones que tinguin feina. L’exemple que posaré aquí és el de telefonica. Ara a telefonica, tot i que no ha sortit pels mitjans de comunicació, hi ha previst que despedeixin a molts dels treballadors tot i que és una empresa que te molts beneficis, prefereixen tenir més beneficis i que hi hagi familias que vagin al carrer.

Davant de tot això podem veure que la majoria de les persones vivim en la pobresa. Per això el que hem de fer es unir-nos i anar tots a la Vaga General del proper 14 de Novembre.

Pol