Neteja o ordre?
| 10 novembre 2012No us ha passat mai que la vostra mare us crida per l’estat lamentable de la vostra habitació?
És que des de que tinc memòria que cada dos diumenges aproximadament la meva mare sense previ avís (encara que ara ja ens ho coneixem) decideix netejar la casa i evidentment no ho fa sola, obre la porta de la nostra habitació i ens comença a donar ordres de l’estil: recull la roba que t’he plegat, llença els papers que tens a sobre la taula, passa-li un drap a la tauleta de nit… i si veu que no fem cas, comença a escridassar-nos en castellà i aleshores si que ens fiquem mans a l’obra.
A mi personalment mai m’ha preocupat gaire la neteja però sempre he tingut uns límits, els que mai els ha tingut és el meu germà però això és un altre tema. Més o menys sempre havia tingut l’habitació decentment ordenada però aquests últims anys he anat perdent la rutina i cada vegada la tinc més desastrosa per més que ma mare m’escridassi. I és que sincerament ja no m’importa el més mínim.
“sempre havia tingut l’habitació ordenada però aquests últims anys he anat perdent la rutina i cada vegada la tinc més desastrosa” |
Això ho dic perquè per exemple, de que serveix fer-se el maleït llit? De què serveix tenir la roba ordenada al armari? Amb aquestes coses vull dir que sí que és bo tenir una higiene decent però que aquest concepte moltes vegades es confón amb l’ordre i són coses molt diferents, el desordre pot semblar una cosa molt bruta però mentre el que estigui desordenat estigui mínimament net tant se val.
Així que ja li he dit a ma mare que els diumenges ajudaré a netejar però que em nego rotundament a fer-me el llit i començo a veure clar que és la decisió que va prendre el meu germà anys enrere perquè la seva habitació no estava bruta, però això sí, semblava que hagués passat un huracà per allà.
En fi, de moment ja tinc un límit fixat, haig de poder entrar per la porta de la meva habitació sense molt problemes.
Guillem
Guillem,
parteixes de la descripció d’un conflicte ben habitual. L’ordre o la netedat són valuosos, però és clar que no tots els veiem igual de valuosos, ni els creiem igual de valuosos en totes les etapes de la vida (a l’escrit exposes un canvi en la teva manera de considerar la importància d’aquests valors). M’ha agradat l’escrit, perquè és força clar i està molt ben estructurat.
No deixis d’escriure (i no et perdis enmig del desordre: recorda que et pensaves que havies lliurat els escrits. Als que tenim poca memòria ens salva una mica d’ordre!)
Fins al proper escrit
Josep Maria