L’orgull
lauraruiz | 10 novembre 2012Hi ha persones que el descriuen com un sentiment, d’altres com una sensació… Jo, no el sabria descriure.
Jo sóc molt orgullosa i ho sé, el que mai m’ha dit ningú és si això és un avantatge o un inconvenient per mi. El meu avi sempre em deia: “L’orgull dels mediocres consisteix en parlar sempre de si mateixos, l’orgull dels grans homes és de no parlar mai d’ells” recordo que deia que el meu cas era el segon, m’encantava. L’orgull mai m’havia causat problemes, fins que fa uns anys vaig trobar a una persona especial, increïble, fantàstica… Em va fer obrir els ulls, sempre quan ens barallàvem em deia que era molt orgullosa. Fins que un dia em vaig adonar, jo mai havia cedit a demanar-li perdó, de cop i volta tot va canviar, jo vaig canviar. Només per aquesta persona m’he empassat l’orgull, per això és tan especial per mi, i sempre ho serà. Últimament crec que li he enganxat això de l’orgull, ja que cada cop es posa més en contra meu. Però d’una cosa estic segura ho solucionarem, passi el que passi.
M’he documentat sobre el tema i he trobat el següent: “Les persones orgulloses solen tenir problemes per reconèixer els seus errors”. El que això no diu és que sempre hi haurà algú al teu costat que et faci obrir els ulls, però mai t’intentarà canviar simplement li agradarà el teu defecte.
Gràcies per tot.
Laura
Laura:
L’escrit s’entén, encara que hi ha algunes llacunes on el lector es queda amb un interrogant sense resposta. A l’escrit li convenia una bona revisió. Fixa’t:
– A “Jo sóc molt orgullosa i ho sé, el que mai” la coma sembla un nexe inadequat. Podríem escriure “Jo sóc molt orgullosa i ho sé, però el que mai…”, com també “Jo sóc molt orgullosa i ho sé. El que mai…”
– A “era el segon, m’encantava” Passa el mateix: el nexe no és l’adequat. Podríem escriure “era el segon i m’encantava” o, encara millor, “era el segon, i això m’encantava”, com també “era el segon. M’encantava”.
– “Fins que un dia em vaig adonar, jo mai havia cedit a demanar-li perdó, de cop i volta tot va canviar, jo vaig canviar”. És confús. De què “em vaig adonar”?. D’altra banda, “havia cedit a demanar-li perdó” s’entén, però segur que pot expressar-se millor. Finalment, el lector no pot comprendre per què “de cop i volta tot va canviar, jo vaig canviar”. És un misteri. És possible no explicar els detalls d’una situació, però cal vetllar perquè això no faci que l’escrit es torni indesxifrable.
– A “d’una cosa estic segura ho solucionarem” hi falta algun tipus de connexió entre les idees. Pots dir “d’una cosa estic segura: ho solucionarem”, com també “estic segura que ho solucionarem”, per exemple.
Laura, segueix escrivint, però recorda’t de revisar a fons el que has escrit. Aquesta tasca de revisió és molt important!
Josep Maria