Simplemente, Berlín
| 24 juny 2012“Va a ser increíble”, eso es lo primero que dijo Sandra al bajar del avión y poner los pies en tierra alemana. Hay que decir que la bonita frase del primer día quedó eclipsada por unos cuantos “qué asco de cama”, “qué malo está ésto” y “cómo me duelen los pies” con los que Sandra nos alegraba los días. Pero aquella frase, una vez que ya te has ido de allí, se recuerda más que cualquier valoración negativa.
Una larga caminata por el centro histórico de Berlín, descubriendo el palacio rojo comunista y el Check Point Charlie, una visita muy emocionante al barrio judío, el muro de Berlín decorado con grandes y preciosos grafittis, el museo de Pérgamo, justo delante del sospechosamente sencillo pisito de la señora Merkel, Alexander Platz, una triste visita por el campo de concentración de Sachsenhausen, la puerta de Brandemburg (tapada por camiones), el impresionante parlamento alemán… me dejo muchísimas cosas, pero creo que no acabaría nunca.
La palabra que se le pondría atribuir al viaje es “intenso”, pues visitamos muchos lugares y dimos muchas vueltas. Berlín es una ciudad que parece no acabarse nunca, y a mí me daba la sensación de que, aunque ya había pasado por una calle, volvía a descubrir cosas nuevas en ella que la primera vez se me habían pasado por alto: una inscripción en el suelo, una tienda de baratijas y cosas interesantes o una perspectiva preciosa de un edificio que nuestro querido guía nos había mencionado y yo no me había enterado del nombre por intentar hacer una fotografía.
Por cierto, muchas gracias a Martí por sus pausadas, claras e interesantísimas explicaciones (¡deberías dedicarte a la docencia!). Y gracias a Marina, también, que yo no pude escucharla pero valoro la ayuda que nos prestó cuando aquel camarero de un pequeño restaurante no nos entendía ni una palabra y ella acudió en nuestro rescate.
Sé que es un poco tarde para escribir una crónica del viaje, pero el cansancio de los días y la falta de tiempo no ayudaban a que me pusiera a narrar. Siento de corazón, Altés, haberte dejado solo en esto. Como dicen que más vale tarde que nunca, tengo que decir que realmente la frase de Sandra se cumplió y fue un viaje increíble. Con sus “peros”, sus problemas y sus todos, creo que nadie lo olvidará nunca, y en el caso de que alguien olvide algún detalle, siempre quedarán esas preciosas fotos guardadas en un rinconcito del ordenador.
Ana
Ana, mai és tard per a una bona crònica! Moltes gràcies! Estic trebalant amb les fotografies, per penjar-les a Picassa. Ja les compartiré.
Josep Maria
Gràcies a tu, Altés! Jo el dimarts les portaré en un pen, així puc passar-te-las.
Fins llavors!
Ana
Ana,
una crònica fantàstica, apassionada, bonica i interessant!
Moltes gràcies pels “piropos” professionals que em llances.
Per bé que passejar-me per Berlín, explicar, escoltar els dubtes d’aquells qui m’escolten, ensenyar la ciutat… és quelcom que faig cada setmana, d’alguna manera els cinc dies passats amb tots vosaltres van ser diferents.
Ho podrem atribuir al fet que veníeu de l’escola on jo he estudiat durant sis anys, al fet que parlava entre cares conegudes, al fet de tenir a professors meus al meu costat (l’Altés, la Carme, la Núria), al fet de sentir la curiositat als rostres d’aquells que coneixia i a aquells que vaig conèixer durant el viatge (com la Sandra i la Emi), al fet de compartir hores amb un munt de persones interessades i agradables (tots vosaltres)… finalment podria dir que vaig conviure amb vosaltres aquest viatge de final de curs. D’alguna manera era retornar al meu viatge de final de curs ara fa 7 o 8 anys. D’alguna manera era també redescobrir amb vosaltres la ciutat. És ben cert que, venint en autobús a buscar-vos a l’aeroport, dins meu se’m repetia la mateixa frase “va a ser increible / serà increïble”. Berlín, com totes les ciutats, com tots els espais, té tantes cares com persones li vulguin veure. Nosaltres vam observar Berlín des de 70 cares diferents, però en totes elles hi havia aquella primera il·lusió de viatjar entre companys, de fer d’aquest viatge una experiència inoblidable i de concloure un cicle (el vostre, de la ESO) gaudint i exprement el temps, i és clar, les emocions!
No dubteu que jo també recordaré aquest viatge. Al cap i a la fi, ha estat el meu segon viatge de final de curs!
Una abraçada a tots!
Ha sigut un viatge intens com tu has dit e! Algú sap quants quilometres hem fet?? jajaja Penso que tots ens hem anat de Berlín amb un bon record i amb molt de peus esclar! És un escrit precios Ana 🙂
Moltes gràcies als guies i als professors, sobretot a ells per aguantar-nos tots els dies les 24h. Bon estiu a tots i fins sempre Berlín!