LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’any que ve tenim un canvi molt important en la nostra vida. Ja gairebé hem acabat l’ESO i ara hem de decidir què volem fer. Hi ha gent que vol fer mòduls i altra batxillerat, i també hi ha gent que ja deixarà els estudis i anirà directament al món laboral.

Personalment, jo m’inclino cap al batxillerat, per així anar preparat per fer una carrera a la universitat. Triaré el batxillerat científic, ja que és el que m’agrada més i va més amb les meves característiques.

Encara no sé ben bé quina carrera faré després o de què treballaré, però ja en tinc una idea. Aquest any hem començat a fer química i m’està agradant. Segurament, si durant el batxillerat no canvio d’opinió acabaré fent això, tot i que en general totes les ciències m’agraden força.

El pas de l’ESO al batxillerat és molt gran. A partir de l’any que ve, cada nota que tregui, en exàmens i treballs, compta per una nota final que em servirà per entrar a la universitat que vulgui. Per això intentaré posar-m’hi de ple des de principi de curs. No a totes les carreres es necessita una nota molt alta, però sempre és millor anar sobre segur i esforçar-se al màxim per fer-ho tan bé com es pugui.

Aquest salt tan important, fa una mica de por, de respecte, perquè a partir d’ara és quan de veritat comencem a decidir la nostra vida, i això és una gran pressió. Per tant intentaré que tot em vagi tant bé com ara o millor per aconseguir treballar del que vull en un futur pròxim.

Jofre

Aquesta és possiblement, la frase més repetida durant aquests últims dies. La calor ens fa passar moments molt incòmodes, en els quals a vegades ens entren ganes de morir-nos.

Sempre s’agraeix que faci una mica de sol en els dies d’estiu, però durant aquestes últimes tres setmanes ha fet més calor del compte. Sobretot es nota quan estàs tancat a una aula amb trenta persones i no pots pujar les persianes perquè entra el sol.

Des que et lleves fins el moment en que et vas al llit passes calor. L’única manera de combatre-la és quedar-te quiet a la ombra o anar-te’n a la piscina o a la platja a banyar-te.

També he de destacar que aquesta època de l’any comencen a ser freqüents els incendis i les víctimes provocades per la calor i la deshidratació. Així que aneu amb compte.

Marcos

Ahir em va picar el primer mosquit de la temporada; va ser a la tarda, mentre feia repàs de bio. Aquest senyoret era de color negre, dic era perquè després de picar-me el vaig perseguir fins la mort: va acabar ben esclafat entre les meves mans! Vaig fixar-me en aquesta meravellosa escena del crim i vaig veure un tros de matèria orgànica amb les potes a ratlles, al voltant d’una taca vermella de sang.

Quan vaig acabar d’examinar el mosquit mort, vaig rentar-me les mans i vaig mirar-me el lloc on m’havia picat aquell ésser tocapistons; em va picar al turmell i ja m’havia sortit una butllofa del tamany d’una llentia seca. Vaig haver de resistir la temptació de rascar-me; encara que no ho sembli, no rascar-se una picada és una de le coses més difícils  de suportar, en el sentit que has de tenir molta força de voluntat per no fer-ho.

En conclusió, aquest petit animal ha tastat la seva pròpia medecina! A mi encara em provoca picor, però ell ha mort ben esclafadet per pesat. Ja en queda un de menys, però encara n’hi ha moltíssims, d’aquests bitxos, que deuen ser ja un dels éssers vius més odiats del nostre planeta, junt amb les mosques. Així que ja sabeu, a esclafar mosquits s’ha dit, no tingueu pietat!

Hector

Després de tot el curs esperant-lo, de tot un curs d’esforços i treball, per fi arriba l’estiu. Ja només falta una setmana i mitja. El trimestre gairebé ha acabat i ja només ens queden un parell d’exàmens i el treball de recerca.

El treball de recerca ens està costant molt treball, i a més és una cosa totalment nova per a nosaltres. Això implica que hi hem de posar tota la nostra capacitat. El meu grup està fent una bona feina, i estem intentant fer-ho el millor possible. El que més por em fa és l’exposició oral, que encara que sembla fàcil, a mi em costa molt expressar-me en públic sense passar vergonya.

I això ja és l’últim que ens queda per fer. Després venen uns dies a Berlín molt merescuts per part nostra, i finalment les notes, que espero que siguin bones. Un cop passat això i acabat el curs, només ens falta passar un gran estiu molt desitjat per tots els alumnes.

Al setembre, altre cop a la rutina. Tornen a començar les classes i la monotonia de sempre. Estudiar i treballar per intentar treure la millor nota possible i preparar-se per el món laboral que cada vegada és més a prop.

Jofre