LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

S’acosta la Setmana Santa. Significa que s’ha acabat el segon trimestre, la primavera arriba i que tens uns dies per fer moltes coses. I evidentment, jo ja tinc planejat el que faré. El primer cap de setmana serà normal. De dilluns fins a divendres me’n vaig amb el meu equip de bàsquet a fer una concentració per fer pinya. Seran cinc dies on ens ho passarem molt bé, perquè farem moltes coses: entrenar cada dia, fer altres esports, banyar-nos a la piscina, jugar al pòquer… Tinc moltes ganes d’anar-hi. Dormirem tots junts, els dotze jugadors encara que la primera nit està clar que no dormirem. Però la segona, s’haurà de dormir per força perquè estarem morts. A l’hotel hi ha bufet lliure i això és molt temptador per nois joves com nosaltres. L’únic inconvenient és que dura poc.

Dilluns he d’estar a dos quarts d’onze a l’estació amb tot l’equipatge. Encara que no sé quan em prepararé la maleta. Torno divendres per la tarda, però aquella mateixa tarda tornaré a marxar. Aquesta vegada amb la meva xicota i la seva família. Segurament anirem cap al sud, prop de Tarragona, però no m’importa perquè vaig amb ella.

Ja veieu que tinc els dies molt ocupats i a més he de fer deures i tinc coses per estudiar. Tornaré dilluns al matí i gaudiré d’un dia de Pascua amb els meus padrins de Girona. Per sort venen a casa i podré descansar. Tot i la setmana que passaré el pròxim dia tindré institut i s’haurà acabat el descans.

Carles

Últimamente han empezado los “días de puertas abiertas” de bachiller. Yo siempre he tenido claro que querría hacer algo relacionado con el arte. Estaba decidida, y por eso creí que no habría problema en encontrar el lugar ideal donde cursar el bachillerato artístico. Inocente de mi… ¡Jamás hubiese pensado que escoger el lugar apropiado fuese tan complicado!

Mis problemas en la búsqueda empezaron al descubrir que no tenía puntos en ninguna de las escuelas que me gustaban. El hecho de vivir en un pueblo un poco apartado me ha quitado posibilidades de ir a las instituciones que prefería. Por otra parte los “días de puertas abiertas”estaban, en muchos casos, mal indicados: ni la fecha ni el lugar eran correctos, incluso algunos los hacían el mismo día. ¡Ni que se pusieran de acuerdo! A todo ello hay que añadir el conflicto interno de apostarlo todo por la mejor escuela,pero en la que tengo muy pocas posibilidades de entrar o ir a lo seguro, sin arriesgarme, pero también sin la posibilidad de algo mucho mejor…

Elegir completamente por mí misma, renunciando a cosas, aceptando otras y sin poder quejarme en ningún momento, ya que son mis propias decisiones… Es mucho más complicado de lo que jamás hubiese creído, espero mejorar mi forma de elección con el tiempo, y conseguir siempre lo mejor.

Marina