LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Para empezar a explicar mi religión y el por qué llevo el pañuelo, os pondré un buen ejemplo; nos ponemos en el caso de un bombón Ferrero rocher, abierto que ha pasado por muchísimas manos, por las cuales uno lo ha abierto, otro lo ha mordido, otro lo ha chupado etc…. Te lo comerías? Esta claro todos dirían: NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!
Por eso la mujer musulmana se tapa porque siempre se prefiere lo cerrado que lo abierto, a todos nos gusta estrenar, a nadie le gusta usar algo o tener algo ya estrenado. Y el Islam no solamente pide a la mujer taparse o mantenerse cerrada sino que también pide al hombre vestirse de una forma no atractiva, bajar su mirada, etc..

Nos encontramos en una sociedad que sin ninguna vergüenza exponen el cuerpo y la intimidad de una mujer públicamente…..donde la desnudez de algún modo simboliza la expresión de la liberación femenina….donde los hombres acaban sus más depravados deseos sin ningún limite…..!!! Cuesta muy poco entender por qué una muchas mujeres musulmanas deciden llevar el hijab….o velo…. sin embargo las generalizaciones sobre el Islam y los que llenan los medios de comunicación y la mente de muchas personas hoy en día estigmatizan injustamente a la mujer musulmana que se cubre con el hijab considerándolas oprimidas o fanáticas y fundamentalistas, estas consideraciones están gravemente erradas.

No solo se malinterpreta el fuerte sentimiento de estas mujeres hacia el velo sino que se desconoce el coraje y la identidad que les brinda dentro de los prejuicios más comunes, se cree que la mujer musulmana que lleva el hijab está forzada a hacerlo….. Nada puede estar más lejos de la verdad, ciertamente la decisión final de llevar el hijab no se alcanza fácilmente y normalmente lleva días de meditación, de temor a consecuencias y reacciones adversas y finalmente un gran coraje al momento de decidir. Llevar el hijab es una decisión independiente que surge de apreciar la sabiduría que subyace la orden de Allah y del deseo sincero de complacerlo. El hijab permite a la mujer identificarse y ser reconocida como musulmana….Hay que entender que el hijab es mucho más que un simple trozo de velo o pañuelo ya que lo que realmente importa es la modestia y el decor interior, el sistema de moral interior le da significado al velo externo. La moral de la mujer musulmana se ve en sus actos, en el modo de vestir, de hablar, etc..

Para muchas mujeres musulmanas el hijab es un recuerdo permanente de que no deben diseñar sus vidas y sus cuerpos para los hombres….como muchas están acostumbradas…veo que eso es frecuente en muchas mujeres cuya felicidad depende de lo que los otros piensen especialmente de lo que pienses los hombres. Además vestirse modestamente y llevar hijab son medidas de precaución para evitar que se corrompa la sociedad….esto no se limita solo a la mujer….Hay un versículo en el qur’an que pone “Y DILES A LOS HOMBRES CREYENTES QUE BAJEN SUS MIRADAS Y QUE GUARDEN SUS PARTES PRIVADAS ESO ES MAS PURO PARA ELLOS ES CIERTO QUE ALLAH SABE PERFECTAMENTE LO QUE HACE”

Y para terminar voy a poner uno de mis casos y buen ejemplo para que quede entendido; Debajo de mi pañuelo, mi pelo siempre impagable, lo cepillo por la mañana, me lo arreglo por la tarde… Me gusta llevarlo hermoso aunque no lo vea nadie, lo disfruta mi familia y con eso ya es bastante. La gente no comprende que oculte mi melena, de miradas indiscretas que no valen la pena……si vienes a visitarme y eres de mi familia…veras que mi melena es una maravilla….que la oculto porque quiero….ya que nadie me obliga…solo un amor a ALLAH que impulsa toda mi vida!!! Esto es todo espero que se haya entendido y os voy a dejar un video para que quede mas claro que es el Islam y que significado tiene el hijab, son cuatro partes estan en youtube a continuación de esta por quien los quiera ver, pero solo pasare uno que lo encuentro mas interesante.

Amal

L’hora del planeta va ser una iniciativa que va començar com una cosa local a Sidney el 2007 i s’ha acabat convertint en un fet mundial; avui 31 de març es farà entre les 20:30-21:30 una apagada de 135 països per conscienciar sobre el canvi climàtic. Tots els monuments importants seran apagats. A la Xina la Muralla, a Londres el Big Ben i el Palau de Buckingham, a Berlín la Academia de les Arts, a Espanya la Alhambra, Palau Reial de Madrid i a Catalunya la Sagrada Família.

Aquest any a Madrid a dos quarts de nou, hi haurà un mosaic gegant humà formant la figura d’un panda, que és el símbol de WWF (World Wide Fund for Nature).

Jo crec que aquestes accions s’haurien de repetir amb més freqüència per donar a saber a tothom que si no utilitzem les energies renovables (netes) les altres s’esgotaràn (acceleren el canvi climàtic. Emprar combustibles fòssils = desprendiment de diòxid de carboni i metà = augment de la temperatura).

Pol

El dia de la pau es un dia dels més importants de l’any. Es celebra el 30 de gener. El aquest dia no ens porten regals, com en el dia de Reis o del Pare Noel. No és un dia en què hagis d’estar trist perquè s’hagi mort algú o un d’aquells dies que tens ganes de que comencin les vacances i estàs ansiosa per saber les notes.

El dia de la pau és un dia molt especial per a la majoria de la població. Per alguna gent la pau són coloms blancs i mans blanques i en tots els llocs posa pau.
Per a mi la pau no és això. És compartir tot i no pegar al del costat, portar-se bé i no fer la vida impossible al company. El dia de la pau per a mi no només és el dia 30 de Gener de cada any, és cada dia de l’any i cada un d’ells: són els 365 dies de l’any. Aquest dia no s’ha de discriminar a tota persona que no sigui de la teva raça, del teu poble, de la teva classe, que en comptes de ser cristià és musulmà. No s’ha d’insultar, tan aquest dia com tots el altres.

La pau té molts significats i per a cada persona és diferent. En la majoria dels col·legis fan una festa i adornen les classes. Fan una cançó especial per a aquest dia. Però aquella obligació per a algunes persones acaba aquí i l’endemà comencen a pegar-se amb l’equip contrari de futbol. Una de les frases que va dir Mathama Gandhi, que trobo força interessant i clara va ser; ” NO HI HA CAMÍ PER A LA PAU. LA PAU ÉS EL CAMÍ.

Amal

Durant tota la meva vida he conegut moltes persones; algunes han estat amistats passatgeres, d’altres s’han convertit en bones amistats i, també he conegut persones, a les quals hagués estat millor no conèixer. Cap d’aquestes persones, però, es poden comparar amb ella.

Ella és una persona excepcional, sempre està rient a la seva manera, original i inconfusible, i sap convertir els dies que es passa al seu costat en dies alegres i divertits. En qualsevol moment es pot comptar amb ella, perquè sempre està al meu costat i, a més, sap fer una cosa que ben poca gent sap fer: reconèixer i rectificar els seus errors.

El seu problema és que sense buscar-ho es troba al mig de problemes, i com a conseqüència, les persones que l’acompanyen també hi acaben embolicats, com per exemple, jo. Sempre que fem alguna cosa juntes, ens passen coses estranyes i desgràcies que podrien acabar molt malament, però per sort, fins ara ens hem sortit de tots els problemes.

A vegades ens enfadem perquè em preocupo per ella i l’aviso de tot el que li pot passar si fa una sèrie de coses i sempre acabo fent el paper de policia dolent, però sempre ens acabem perdonant.
Ella és una de les meves millor amigues i sempre estarem una al costat de l’altra en els bons i en els pitjors moments.

Marina

Messi va superar en el partit de la setmana pasada F.C Barcelona – Granada al mític davanter Cèsar Rodríguez, qui acumulava 232 gols amb el club, amb els seus tres gols davant del equip andalús, va acabar sumant 234 gols. Una xifra sorprenent, i més, als seus 24 anys d’edat.

Leo Messi és un jugador especial, ja que, poden haver jugadors que tinguin gana de gol, jugadors amb sentiment d’equip, i d’altres molt superiors en tècnica. Però aquest jugador, els acumula tots formant el millor jugador, ja sense dubte, del món. Sembla que no tingui límits, i és que, l’única persona capaç de posar sostre a Messi, és el propi Messi

Uriel

Japó executa tres presos i torna el debat sobre la pena de mort a l’ONU.

Després de dos anys sense execucions a Japó, aquesta setmana pasada tres presos van ser condemnats a la pena de mort per haver comès diversos assesinats. Segons el govern, aquestes mesures tan violentes, van ser aprovades pel 85% de la població japonesa. El govern japonès utlilitza aquesta dada com a argument davant l’ONU per defensar la pena de mort al seu país, ja que la població així ho ha volgut. A l’ONU no li ha agradat gens la decisió de tornar a usar l’execució com a càstig pels pitjors criminals, i prendrà mesures per intentar tornar-la a suprimir, com havia passat els últims anys.

Els executats eren tots de nacionalitat japonesa i ja han estat penjats a la forca en centres de detenció a Tokio, Kuoka i Hiroshima. Aquesta información la va trasmetre Toshio Ogawa, ministre japonés de Justícia als mitjans de comunicació del país.

Crec que aquesta llei hauria de desaparèixer ja mateix i utilitzar altres “càstigs” sense haver de matar ningú. Totes les persones mereixen una segona oportunitat, perquè ens podem adonar del gran error que hem comès i rectificar.

Pau

Suposo que la majoria de lectors sabeu qui és aquest tal Benjamin Button, però per si un cas, ho explico: Benjamin Button és el protagonista de la pel·lícula El curioso caso de Benjamin Button. Aquest és interpretat per  Brad Pitt. El film narra la vida d’aquest home, però no és una vida qualsevol. En Benjamín en contes de envellir-se amb el transcurs de temps,com totes les persones, rejoveneix. Això fa que la seva vida sigui molt més complicada, però ara mateix no em vull capficar en els seus problemes.

Paral·lelament, us vull presentar al meu avi. El pare de la meva mare es diu Felipe Ruiz, va néixer l’any 1921 en un poblet anomenat Cervatos de la Cueza (Palència). Majo era el deu pseudònim, ja que en la seva família eren anomenats Majolitos pel fet de ser alts, rossos, amb ulls blaus i molt simpàtics. De ben jove va entrar en l’exèrcit, on va exercir de militar. Més tard va conèixer a la meva avia i van tenir quatre fills, un dels quals és la meva mare.

Per causes de l’edat, ara farà dos mesos van ingressar al meu avi a l’hospital. Ja no podia caminar, ni parlar, i apenes ens reconeixia.  Aquest conjunt de causets em van fer pensar el pitjor, que se’n pogués anar. Però no va ser així.

Com l’inexistent Benjamin Button, poc a poc va rejovenint. Ha tornat a casa, ja torna a caminar i ha tornat a aprendre a dibuixar! El que és una llàstima és que no pugui reconèixer a les persones que l’envolten, simplement les veu i s’emociona pel fet de tenir algú al seu costat. Però només hi ha una sola persona a la que sí que reconeix, a la que encara recorda el seu nom, a la que quan la veu aixeca els braços per donar-li una forta abraçada, a la que petoneja com si demà hagués d’acabar el món. I aquesta afortunada sóc jo.

Andrea Maria Vidal RUIZ

Últimament estant havent-hi moltes manifestacions per retallades vàries de l’estat.

En aquestes manifestacions s’han vist milers de coses. Estudiants, dones i treballadors que han estat aporrejats i agredits d’altres maneres. Per que els que tenen la culpa són els que manen als policies.

La qüestió és, aquestes manifestacions han tingut algun resultat positiu en els sous dels treballadors? Jo crec que no.

Hi ha gent que és partidària de quedar-se a casa dormint aprofitant que tenen temps per fer-ho. Aquesta és de la gent que deu pensar que no serveix de res fer la manifestació. I dins d’aquest grup de persones que no van a la manifestació hi ha la gent que prefereix aprofitar el dia fent alguna feina o aclarir les idees una mica o sortint i no deixar-se emportar per els problemes i treure un somriure per davant de tot el que esta passant en aquesta crisi progressiva.

Eduard