El partit de bàsquet
| 11 març 2012Tot va començar com qualsevol altre dissabte, em vaig llevar amb problemes, vaig baixar a esmorzar, em vaig rentar la cara i vaig sortir sobre les 10:00 a buscar el cotxe, cada juguem un partit de lliga i aquest cop ens tocava anar a Vic. Després d’una hora de viatge vam arribar al camp, era un camp molt gran , hi havia moltes grades de diferents colors. A tots sens veia cansats, la veritat és un pal anar fins a Vic a jugar.
El partit va començar amb retràs. Al cap de 10 min d’haver fet una roda d’entrades i escalfat una mica l’àrbitre va donar el xiulet inicial, les tres primeres parts les vam dominar, gairebé tot el temps anàvem per sobre del marcador de l’equip local encara que no estiguéssim jugant molt bé. Però al final l’equip local ens va remuntar i ens va empatar amb un triple, la cosa no pintava gairebé estàvem molt cansats, el partit s’havia acabat però la taula s’havia descomptat amb el temps…
A la pròrroga ens van guanyar, va ser mala sort, però després d’aquell partit vam anar tots a dinar a Vic i ens ho vàrem passar d’allò més bé, jo vaig agafar un barret de palla i m’el vaig possar al cap, la derrota no ens va afectar per res i vam dinar molt bé i al arribar a vilassar vam sortir fins que es va fer de nit.
Gerard
Gerard, És una bona idea, la de fer una crònica d’aquesta estada esportivo-gastronòmica a Vic. Ara bé, cal arrodonir la feina perquè, com en un partit, no n’hi ha prou amb un bon començament.
Vull dir que al redactat que penges per revisió encara hi ha molta feina, i l’has de fer tu! Per exemple:
– En llegir “em vaig llevar amb problemes” esperava un mal de cap, o un mal de panxa, algun problema de salut. Com que després no en dius res suposo que volies dir “em vaig llevar amb dificultat”, que no és el mateix.
– “cada juguem un partit de lliga” Aquí hi he d’imaginar “dissabte”? I la revisió?
– “jo vaig agafar un barret de palla i m’el vaig possar al cap, la derrota no ens va afectar per res i vam dinar molt bé i al arribar a vilassar vam sortir fins que es va fer de nit” Aquest final, si no s’elabora més sembla un “parlar per parlar”. Sensació de falta de coherència i de cohesió.
Gerard, no paris d’escriure, però recorda’t de revisar de valent el que has escrit. Si no ho fas no aprens.
Josep Maria