LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Encara que us costi de creure, l’aricle de la Sandra és el que fa nou-cents de la Tertúlia del quart pis (CM per als romans). Nou-cents articles són molts articles, i és una xifra prou imponent com per felicitar tots els membres de la tertúlia, així que, encara que no ho sospitéssiu, avui és el vostre aniversari de “tertúlia”: Moltes felicitats.
El pròxim aniversari, al mil. Us hi espero a tots!

Una abraçada d’aniversari,

Josep Maria

Els mòbils, que són per nosaltres els mòbils?

Avui dia, el mòbil ens ha portat grans avantatges que també es poden convertir en inconvenients si abusem massa d’ells. Són com petits ordinadors que ens han obligat a dependre absolutament d’ells.

L’agenda del dia a dia pràcticament ha desaparegut i la llista de telèfons que teníem en ella gairebé no s’utilitza, les cartes que fins fa poc enviàvem per correu s’han convertit en e-mails i missatges de text que enviem a través d’Internet o del mòbil. Ara, cada vegada més, van disminuint les trucades telefòniques i ens comuniquem per xat amb vàries persones alhora i que podem dominar des del nostre mòbil.

Això i moltes coses més han fet i segueixen fent que els mòbils s’hagin convertit en un aparell imprescindible de la nostra vida. Aquesta dependència extremada ens està fent més inhumans, és a dir, no és millor veure`s cara a cara amb aquella persona i poder escoltar la seva veu? Quan parlem pel xat, tots aquests petits detalls desapareixen (gestos, somriures, expressions…) i fan que la conversa sigui més freda.

Amb això vull dir que no hem d’estar sempre pendents d’aquests aparells que poden ser molt útils en moltes situacions, sobre tot, en moments d’emergència, ja que actualment podem fer una trucada telefònica amb un mòbil des de qualsevol punt del món on ens trobem. Però també és veritat que són com una droga de la qual no ens en podem desfer, i crec que seria bo prendre consciència dels greus problemes que ens pot comportar aquesta dependència i, per tant, caldria que aprenguéssim a utilitzar-lo “amb seny”.

Sandra