LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Reciclar es un proceso muy simple que nos puede ayudar a resolver muchos de los problemas que creamos por nuestra forma de vivir.

Estos inconvenientes ocurren porque constantemente estamos generando muchos productos para satisfacer nuestras necesidades.

Al aumentar la población, crece la cantidad de residuos, y gran parte de estos desechos se convierten en basura a causa de nuestros malos hábitos y que no hacemos nada para evitar que se mezclen y acumulen.

Hay mucha gente que no es consciente de la magnitud de este problema, por eso deberíamos ayudarlos a entender las consecuencias que conlleva no reciclar.

Si cumpliésemos esta acción podríamos evitar el agotamiento de recursos no renovables, disminuir la contaminación, entre muchos otros problemas.

Solo tenemos que seguir unas cuantas recomendaciones:

– utilizar la mayor cantidad posible de materiales reciclables.
– Separar los residuos, cada uno en su contenedor correspondiente.
– Consumir comida fresca, para evitar las latas.

Solo son tres palabras; reciclar, reducir y reutilizar, con las que podríamos mejorar nuestro planeta y darle un mejor aspecto.

Daniela.

Si al relacionarte con una persona te sientes física y emocionalmente débil puede que estés junto a un vampiro emocional. Los vampiros emocionales van disfrazados como la gente normal, pero su principal intención es aprovecharse de los demás.

La primera impresión que se tiene de ellos es que son buenas personas, encantadoras, amables y brillantes. Realmente no son felices ya que su felicidad depende en muchos casos de la infelicidad de las personas que les rodean. Puedes encontrar vampiros emocionales en muchas partes: en la escuela, el trabajo e incluso en casa…

Muchas veces las personas que actúan como vampiros no son conscientes de ello. Suelen ser celosos i envidiosos.
La víctima, para un vampiro es un alimento emocional ya que absorbe la energía de su presa haciendo que ésta se sienta apagada, triste y deprimida. El vampiro necesita tener su presa totalmente controlada y ganarse su confianza.

Así es como la víctima está totalmente manipulada. Cuando el vampiro ya no puede obtener mayor beneficio de la persona en cuestión, la abandona i va en busca de otra.

Si algún día sientes que estás en las garras de un vampiro emocional, piensa en positivo e intenta romper cualquier tipo de relación y no olvides que tu podrías llegar a ser uno de ellos.

Ainoa

Sempre que mor una persona que no coneixem gaire, sentim tristesa ja que és una desgràcia que no li desitgem a ningú. Sovint sentim, ja sigui perquè ens ho han dit al carrer o perquè ens ho han explicat, que algú conegut ha mort. Però no pensem que potser algun dia molt proper ens tocarà a nosaltres patir la pèrdua d’una persona a la qual hem estimat molt. A mi m’ha passat.

No sé si us recordeu d’un escrit que vaig penjar ja fa temps, el de la meva àvia. Doncs ella ja no hi és. Ha estat una pèrdua molt important a la meva vida ja que era com una segona mare per mi. Sempre em deia, quan parlàvem d’aquests temes, que no plorés quan ella faltés, però no ho he pogut evitar. Crec que encara no m’ho acabo de creure. Potser és perquè han passat pocs dies i encara no ho he assimilat.

A partir d’ara arribarà el diumenge i ja no ens haurem d’aixecar aviat per agafar el cotxe i portar-la a algun lloc perquè es distregui. Ja no em trucarà cada setmana per preguntar-me què vull per dinar aquell dia. No veuré la seva cara d’alegria de quan em portava un regalet perquè havia tret bones notes. Trobaré a faltar molt les seves historietes de quan ella era jove, de quan feien festes al poble i ballaven… I ara ja no em discutiré més amb ella per la roba que porto posada o la música que escolto. Tot això ja no ho viuré més.

Per a mi ha estat molt dur però algun dia ho assumiré i, com sempre deia ella,  tiraré endavant.
Mai t’oblidaré.

Jennifer

Ésa es la fecha en que el Buque de vapor del Correo Real, más conocido como el Titanic chocó contra un iceberg, y a las 2:20 de la mañana del día siguiente se hundió. Este año se cumplen 100 años desde que ocurrió esa desgracia en la que murieron muchísimas personas. Por eso, el 6 de abril de 2012 se reestrena en los cines la película en 3D que se había emitido anteriormente en el año 1997.

Una historia cuyo tema principal es el amor entre los protagonistas Rose, una joven de clase alta y Jack, un joven de clase baja que tiene la suerte de haber ganado en una partida de cartas los pasajes para embarcar en el buque. La película, también mezcla elementos como la desesperación, la tragedia, la venganza y las diferencias entre las clases sociales. Para muchos, el Titanic era el buque de los sueños, un barco insumergible. Pero toda esa alegría y felicidad llega a su fin cuando el 15 de abril se hunde en el océano Atlántico, a las pocas horas de haber zarpado del punto de origen. Esa noche, cuando los tripulantes estaban todavía despiertos, empezó la tragedia. El barco chocó contra una masa de hielo que se encontraba ante él. Murieron 1.517 personas, la mayoría hombres y miembros de la tripulación.

Para mi, esta película es una de las mejores que he visto. Es increíble cómo en tan solo 180 minutos, el director James Cameron, es capaz de exponer todo el suceso que marcó un hecho tan importante en la historia, en el que el mundo entero quedó conmocionado.

Paula

Cada instante de nuestras vidas pasamos por momentos de decisiones, unas más fáciles que otras.

A la hora de decidir hay que tener en cuenta las posibles consecuencias que no se sabe si serán buenas o malas y lo peor es que no se sabrá hasta que ya hayas decidido, entonces no habrá vuelta atrás

Ver cómo se marcha alguien que siempre querrías junto a ti, te coloca a analizar del por qué a mí y no a otra persona, y ahí te das cuenta lo difícil que puede ser.

Te sientes triste pero a la vez piensas en las mejorías que quizás esperas que pasen. Aunque cambie la relación con esa persona, la tendré en mi corazón y será esa luz de amor la que permanecerá encendida y, pase lo que pase, siempre me alumbrará.

Natalia

Avui és Sant Valentí, el dia dels enamorats però no sé què dir sobre aquest dia, així que us explicaré l’operació que em van fer el dilluns passat a la boca.

Primer de tot, amb una agulla em van punxar en el paladar per no notar mal quan em fessin l’ operació. No em van punxar només un cop sinó deu, ni més ni menys. Punxada rere punxada, cada una més dolorosa que l’anterior fins que ja no sentia la boca; un infern.

Cinc minuts després, quan ja la tenia complertament adormida van agafar un bisturí i van anar fent cuidadosament dos forats en el paladar, de manera que s’hi veiessin els ullals.

Mentrestant, despert i conscient que dos homes i una dona estaven “treballant per mi” només podia pensar que aquella operació s’acabés ja i poder-me’n anar a casa.

Quan els tres portaven quasi trenta minuts, vaig començar a olorar a pollastre a l’ast. Jo estranyat vaig pensar: I aquesta olor de què deu ser?

Bé, resulta que el meu amic doctor estava fent servir un bisturí elèctric, el qual es calenta molt, perquè d’aquesta manera al tallar segella automàticament qualsevol vena o capil•lar que hi hagi i no surt sang.

Finalment, vaig sortir de la sala amb dos forats ben grans a la boca i un dolor inimaginable.

Avui, una setmana després encara em fa mal, de vegades un mal insuportable i per ser menys, el dia següent a la operació em van enganxar a la dent (que es veu pel forat) uns ferros i no puc ni parlar. Així mateix si algun dia noteu que pronuncio malament sabreu que és per això i no per que m’hagi tornat boig.

Avui passaré un Sant Valentí una mica dolorós, però ja se’m passarà.

Marc

Porto jugant a bàsquet des dels nou anys en un poble no molt conegut com és Vilassar de Dalt. Aquest esport aproximadament pot ser format entre vuit i tretze jugadors/es, pero a la hora de jugar només el juguen cinc. Amb el temps han vingut i s’han anat membres del grup, pero només algunes s’han mantingut i aquestes són les que formen l’EQUIP. Hem crescut com a tal totes i hem tingut moments més bons o més dolents, moments d’alegries i moments de plors, però totes ens hem ajudat per seguir endavant tant a la pista com a fora.

Nosaltres no ens considerem part d’un club, ens considerem part d’un equip i ens fem dir UBUNTU que és una regla ètica sud-africana enfocada en la lleialtat de les persones i les relacions entre aquestes. La paraula prové de les llengües zulu i xhosa. Ubuntu és vist com un concepte africà tradicional.

Poques persones tenen la sort de formar part d’un equip on et sents bé, on poden ser ells mateixos i que els altres membres mai deixin que t’enfonsis. Per aquesta mateixa raó he decidit escriure sobre elles, pero no com un escrit per la TERTÚLIA DEL QUART PIS, sinó com una oportunitat per agraïr-les tot el que han fet per mi. Totes les vegades que m’han fet somriure, que no han sigut poques que diguem, totes les vegades que en caure m’han ofert la mà per aixecar-me i sobretot tots els dies per fer-me sentir part d’un projecte en el que totes som imprescindibles i úniques.

Irene

Hi ha persones que no saben què és l’efecte Coriolis, doncs bé, per aquelles persones que no ho saben, és l’efecte que s’observa en un sistema de referència en rotació quan un cos es troba en moviment respecte d’aquest sistema de referència. Aquest efecte consisteix en l’existència d’una acceleració relativa del cos en aquest sistema en rotació. Aquesta acceleració és sempre perpendicular a l’eix de rotació del sistema i a la velocitat del cos. Podem comprovar-ho fixant-nos en la direcció en que gira l’aigua quan traiem el tap de la pica. El més curiós és que en el Pol Nord sempre gira cap a la dreta i contràriament al Pol Sud gira cap a l’esquerra. Però què passa a l’equador? Doncs bé senzillament no gira en cap direcció.

L’efecte Coriolis no és important, és més, hi ha persones que s’han mort sense saber-ne res i no els ha passat res durant les seves vides, però a mi m’ha semblat interessant i per això tenia la necessitat de documentar-me i escriure-ho.
Enric

“Desperta Júlia, que són les tres!”

Aquest va ser l’inici d’una setmana molt especial.
Vam aixecar-nos un dimarts a les tres de la matinada, i després de menjar alguna cosa i assegurar-nos de tenir-ho tot, varem agafar el cotxe direcció l’aeroport.

Recordo que, asseguda a l’avió no vaig poder dormir. M’envaïa una sensació molt potent de felicitat i nervis, ja que tenia moltes ganes d’arribar a Helsinki, una ciutat totalment desconeguda per a mi a la que no hauria imaginat d’anar mai.

Era un aeroport molt petit. Recordo perfectament que només hi havia una sortida i que, allà, entre tanta gent estava el meu germà, esperant-nos a ma mare i a mi, després de tres mesos sense veure’ns.

Una abraçada i dos petons. Després d’això sortirem a fora, on per fi vaig veure neu i, on esperant l’autobús, en Dario ens va començar a explicar coses típiques de la ciutat, com li estava anant tot i alguna paraula en finès.

Al cap d’una estona d’autobús, una mica de tren i cinc minuts caminant, varem arribar a l’apartament; un pis força espaiós que compartia amb un noi de Nigèria (Phil), a qui ens vam presentar després d’instal·lar-nos i de preparar els llits.

Després d’això varem sortir a passejar. Tot estava nevat, però ens va fer molt bon temps: el mínim van ser quatre graus sota zero, la qual cosa va ser una sort, ja que la setmana anterior havien estat a vint sota zero.

Vam decidir-nos a comprar bitllets per anar a Tallin en ferri abans de marxar, i així ho vam fer. El viatge no va ser excessivament llarg, però com l’aigua estava glaçada, el vaixell havia d’anar poc a poc trencant els blocs que recobrien el mar.
La ciutat era preciosa: les edificacions, les enormes cases, els parcs, els carrers… Tot tenia el seu encant, sobretot gràcies a una capa de neu blanca i fina que omplia els carrers de manera discreta.

Així que vam passar allà tot un dia, i al tornar, al arribar a Helsinki vaig comprendre una cosa que m’havia sobtat molt: per què alguna gent que venia amb nosaltres no va baixar a visitar la ciutat. La qüestió és que pujaven al ferri per comprar alcohol, que com a Finlàndia és molt car, al vaixell els hi sortia molt bé de preu (gràcies a que no havien de pagar impostos). Tot i això he de dir que quan beuen, tenen un comportament totalment diferent al de la gent que he pogut observar aquí; allà són més tranquils i no causen cap tipus d’enrenou.

En general, aquella setmana a Helsinki vam anar coneixent la vida que porten, i he de dir que em va semblar fascinant. Tot i el fred, la gent continua fent la seva vida, com nosaltres aquí, acostumats de sobres a aquell clima glaçat. Surten a passejar, els nens van a l’escola i es llencen amb trineus pels parcs, els més grans van a treballar, a comprar… I un gran avantatge és que, la majoria de les parades de tren i de metro estan als soterranis dels centres comercials, amb la qual cosa no has de sortir necessàriament al carrer.

Per tot això puc dir que, una de les coses que em va sorprendre més va ser la increïble capacitat d’adaptació que tenim els humans per poder seguir la nostra vida quotidiana, siguin quines siguin les condicions o, en aquest cas, el clima.

Júlia

Ser conscient de cada cosa que fas, apuntar-se cada cosa a la agenda… Tu mateix estàs en joc… Per cada cosa que no fas per tu, significa que no la faràs per ningú…. I si has de sacrificar, sacrifica coses per tu mateix, perquè significarà que una altra persona també es sacrificarà, i que el sacrifici no és res dolent. Tot i poder passar-ho malament, tot el ying té el seu yang, tota cara té la seva creu, i cada sacrifici serà recompensat amb el que hagi de ser, tot i ser una petita recompensa, la satisfacció personal, el saber que un mateix ha fet, i per tant pot tornar a fer, no té cap preu. Potser no és una llarga sensació, però és un petit moment en el que hi ha una gran sensació de benestar. Tot i acabar esgotat i havent hagut de pencar i pencar, aquest petit moment que podria haver estat de malestar en un mateix i que hagués seguit amb un continuat de, no sacrifici, “ganduleria”, s’ha convertit en un petit moment de benestar i de “jo puc”, la qual es converteix en una nova experiència satisfactòria i de la qual et podràs sentir orgullós. I per un mateix l’orgull davant d’una cosa ben feta, és un bon orgull. I no tinguis por de perdre a la gent que et rodeja, per sacrificar-te, perquè moments, en tindràs, i no aniràs amb les mans buides, sense cap experiència, sinó que podràs explicar a la gent, com una persona ha demostrat a través del sacrifici, ser una millor persona. I les persones a les que estimes i que t’estimen, es sentiran orgulloses de ser amics i estaran contents al teu costar, per que hauràs demostrat que et sacrificaries per ells/es.

El sacrifici ha de ser constant, la bona energia circularà per el teu voltant, si et sents orgullós i satisfet amb tu mateix.

Eduard