Menjador Social
| 27 febrer 2012Aquest diumenge hem anat a un menjador social del Raval de Barcelona a fer de voluntaris amb els escoltes.
En arribar a la porta d’entrada havíem de passar per una rampa una mica estreta on la gent s’esperava per entrar a menjar. Com podeu comprendre la majoria eren rodamóns i gent del carrer i quan vam passar per entremig se’m va fer una mica violent.
Un cop a dins una voluntària ens va explicar quines tasques hauríem de fer i ens va assignar unes taules on havíem de servir. Després la gent va començar a entrar i a seure al seu lloc. Nosaltres els havíem de portar el plat d’arròs, el pa, l’aigua i tot el que necessitessin. Quan marxaven havíem de desparar taula i netejar els plats amb els altres voluntaris. A mi em va tocar esbandir els gots al costat d’una dona que els fregava, vaig estar parlant amb ella i em va explicar que algunes vegades hi havia baralles perquè la majoria dels comensals són alcohòlics o drogoaddictes.
Ha sigut una experiència molt impressionant que m’ha ajudat a comprendre com està de malament el món i la crisi tan forta que patim perquè més 300 persones a les quals vàrem servir haguessin de venir cada dia per poder menjar.
Una de les impressions més xocant que vaig patir va ser veure una vella molt ben vestida que aparentment semblava que tingues diners, però que en la realitat no es podia permetre comprar menjar perquè tenia una pensió massa baixa.
Trobo que això de fer de voluntària m’ha ajudat a créixer com a persona, i espero tornar algun dia, perquè ajudar als altres em fa sentir bé.
Cinta
Cinta,
Una molt bona idea la de l’agrupament! I una molt bona idea la teva d’explicar l’experiència viscuda al Raval. Construeixes una explicació clara, directa i ordenada. M’ha agradat. Penso que ja pots donar un pas més en la construcció del relat. Fixa’t, per exemple, en les preguntes que jo, com a lector m’he anat fent a mesura que anava llegint:
– era un dinar o un sopar?
– com devia ser el carrer? i el local?
– s’asseien en cadires individuals o en bancs?
– què va fer que la Cinta se sentís violenta, exactament?
– va parlar amb algú mentre servia? potser amb la senyora ben vestida?
– quanta estona s’hi devia estar?
– etcètera
No vull dir que hagis de respondre totes aquestes preguntes, simplement que en repassar l’escrit has de fer aquesta feina que he fet ara: preguntar-te, com a lectora, sobre el teu escrit. Segur que acabaràs completant-lo i enriquint-lo.
No deixis d’escriure, que tens moltes coses per dir i les pots explicar molt bé.
Josep Maria