LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Sempre que mor una persona que no coneixem gaire, sentim tristesa ja que és una desgràcia que no li desitgem a ningú. Sovint sentim, ja sigui perquè ens ho han dit al carrer o perquè ens ho han explicat, que algú conegut ha mort. Però no pensem que potser algun dia molt proper ens tocarà a nosaltres patir la pèrdua d’una persona a la qual hem estimat molt. A mi m’ha passat.

No sé si us recordeu d’un escrit que vaig penjar ja fa temps, el de la meva àvia. Doncs ella ja no hi és. Ha estat una pèrdua molt important a la meva vida ja que era com una segona mare per mi. Sempre em deia, quan parlàvem d’aquests temes, que no plorés quan ella faltés, però no ho he pogut evitar. Crec que encara no m’ho acabo de creure. Potser és perquè han passat pocs dies i encara no ho he assimilat.

A partir d’ara arribarà el diumenge i ja no ens haurem d’aixecar aviat per agafar el cotxe i portar-la a algun lloc perquè es distregui. Ja no em trucarà cada setmana per preguntar-me què vull per dinar aquell dia. No veuré la seva cara d’alegria de quan em portava un regalet perquè havia tret bones notes. Trobaré a faltar molt les seves historietes de quan ella era jove, de quan feien festes al poble i ballaven… I ara ja no em discutiré més amb ella per la roba que porto posada o la música que escolto. Tot això ja no ho viuré més.

Per a mi ha estat molt dur però algun dia ho assumiré i, com sempre deia ella,  tiraré endavant.
Mai t’oblidaré.

Jennifer

Ésa es la fecha en que el Buque de vapor del Correo Real, más conocido como el Titanic chocó contra un iceberg, y a las 2:20 de la mañana del día siguiente se hundió. Este año se cumplen 100 años desde que ocurrió esa desgracia en la que murieron muchísimas personas. Por eso, el 6 de abril de 2012 se reestrena en los cines la película en 3D que se había emitido anteriormente en el año 1997.

Una historia cuyo tema principal es el amor entre los protagonistas Rose, una joven de clase alta y Jack, un joven de clase baja que tiene la suerte de haber ganado en una partida de cartas los pasajes para embarcar en el buque. La película, también mezcla elementos como la desesperación, la tragedia, la venganza y las diferencias entre las clases sociales. Para muchos, el Titanic era el buque de los sueños, un barco insumergible. Pero toda esa alegría y felicidad llega a su fin cuando el 15 de abril se hunde en el océano Atlántico, a las pocas horas de haber zarpado del punto de origen. Esa noche, cuando los tripulantes estaban todavía despiertos, empezó la tragedia. El barco chocó contra una masa de hielo que se encontraba ante él. Murieron 1.517 personas, la mayoría hombres y miembros de la tripulación.

Para mi, esta película es una de las mejores que he visto. Es increíble cómo en tan solo 180 minutos, el director James Cameron, es capaz de exponer todo el suceso que marcó un hecho tan importante en la historia, en el que el mundo entero quedó conmocionado.

Paula

Cada instante de nuestras vidas pasamos por momentos de decisiones, unas más fáciles que otras.

A la hora de decidir hay que tener en cuenta las posibles consecuencias que no se sabe si serán buenas o malas y lo peor es que no se sabrá hasta que ya hayas decidido, entonces no habrá vuelta atrás

Ver cómo se marcha alguien que siempre querrías junto a ti, te coloca a analizar del por qué a mí y no a otra persona, y ahí te das cuenta lo difícil que puede ser.

Te sientes triste pero a la vez piensas en las mejorías que quizás esperas que pasen. Aunque cambie la relación con esa persona, la tendré en mi corazón y será esa luz de amor la que permanecerá encendida y, pase lo que pase, siempre me alumbrará.

Natalia

Avui és Sant Valentí, el dia dels enamorats però no sé què dir sobre aquest dia, així que us explicaré l’operació que em van fer el dilluns passat a la boca.

Primer de tot, amb una agulla em van punxar en el paladar per no notar mal quan em fessin l’ operació. No em van punxar només un cop sinó deu, ni més ni menys. Punxada rere punxada, cada una més dolorosa que l’anterior fins que ja no sentia la boca; un infern.

Cinc minuts després, quan ja la tenia complertament adormida van agafar un bisturí i van anar fent cuidadosament dos forats en el paladar, de manera que s’hi veiessin els ullals.

Mentrestant, despert i conscient que dos homes i una dona estaven “treballant per mi” només podia pensar que aquella operació s’acabés ja i poder-me’n anar a casa.

Quan els tres portaven quasi trenta minuts, vaig començar a olorar a pollastre a l’ast. Jo estranyat vaig pensar: I aquesta olor de què deu ser?

Bé, resulta que el meu amic doctor estava fent servir un bisturí elèctric, el qual es calenta molt, perquè d’aquesta manera al tallar segella automàticament qualsevol vena o capil•lar que hi hagi i no surt sang.

Finalment, vaig sortir de la sala amb dos forats ben grans a la boca i un dolor inimaginable.

Avui, una setmana després encara em fa mal, de vegades un mal insuportable i per ser menys, el dia següent a la operació em van enganxar a la dent (que es veu pel forat) uns ferros i no puc ni parlar. Així mateix si algun dia noteu que pronuncio malament sabreu que és per això i no per que m’hagi tornat boig.

Avui passaré un Sant Valentí una mica dolorós, però ja se’m passarà.

Marc