Imatges, moments
| 22 gener 2012Una vegada li van preguntar a Lewis Hain, un fotògraf de guerra, per què havia triat aquella professió.
Ell va contestar que si pogués contar amb paraules tot el que veia, no necessitaria carregar tot el dia amb una càmera de fotos, que certs moments de bellesa, de desolació, d’amor, i d’egoisme, estaven més enllà de les paraules.
Jo també ho crec, hi ha coses que no podem explicar amb simples paraules. Coses com seguir vius, sentiments com l’amor i el compromís, sensacions com el tornar a abraçar a un amic…
Potser per això la nostra vida es compon d’imatges, moments congelats en el temps per sempre, de decisions que canvien el remei i el rumb de les coses, de fotografies fixes guardades en la memòria, que et recorden cada segon tots els moments que has viscut.
Jade
Jade, m’ha agradat la comparació amb el fotògraf de guerra i la reflexió que en fas. Senzilla i ben escrita.
Pel que fa a l’estructura de l’escrit, potser hi ha massa paràgrafs per a un escrit tan breu. Fixa’t que no hi hauria problema per unir els dos primers en un de sol, i el mateix amb els dos últims. Què et sembla?
No deixis d’escriure
Josep Maria