LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Un dia dels 15 dies em vaig aixecar en mal estat, amb un mal de panxa que no me l’aguantava i pensant: per què he d’estar malalta un dia de viatge i no un dia d’institut?

Li vaig explicar a la meva mare i em va dir: “si et trobes millor, després vine amb la teva cosina al centre comercial” perquè eren les rebaixes.

Quan estàvem a casa de tan riure amb les meves cosines i cosins, se’m va anar el mal de panxa completament. Després varem decidir anar-hi mentre per el carrer ens pixavem de riure de la gent. Al arribar la meva mare em va veure com si no hi hagués passat res, i vaig començar a escollir tot el que m’agradava i va pensar la mama “et podries haver quedat a casa..” de tantes coses que em vaig comprar.

Al dinar, varem anar a un restaurant amb tota la família, i després varem anar a casa on ens esperava el meu cosí de Madrid, que me l’estimo més que tots els altres. Per la tarda varem anar a la fira on hi havia totes les atraccions que m’agraden perquè era la festa major de Sagunto, el poble on vaig estar. Allà vaig conèixer a molta gent, al tornar varem veure el cotxe del meu tiet corrents en direcció al metge, la meva cosina va dir: el papa no acostuma a sortir a aquestes hores, el meu cap em va dir que alguna cosa passava. Al arribar a casa ens varem trobar tota la cuina plena de sang, i era ser el meu cosí de 2 anys que s’havia clavat el ganivet a la galta que se li va obrir, sort que no ho vaig veure fins que va arribar i la tenia ben cosida que ni es notava.

Aquell dia va ser un dels millors i un dels pitjors, per una banda, perquè va ser un dia meravellós per les compres i per la gent que vaig conèixer que es va fer molt gran en poc temps i el pitjor també per el meu cosí, encara que per la nit ja estava molt bé jugant com sempre.

Amal

Gairebé ja puc donar les vacances de nadal per acabades, estem a diumenge dia 8 i demà tornem a la escola, ara a casa s’hi està d’ allò més bé però a fora fa un fred que pela. Ara són les 8:42 de la tarda, tinc tots els deures fets però no sé ben bé per què tinc la sensació que demà em caurà una fava d’un lloc o altre.
Aquestes festes han sigut d’allò més divertides, i m’han anat de meravella per desconnectar una miqueta. També puc dir que aquest nadal he acabat ben fart de torró, sopes, etc. Sort que amb els primers entrenaments de físic en el bàsquet, vaig cremar-ho tot i de sobres.

ESPEREM QUE..
AQUEST ANY SIGUI MILLOR QUE EL PASSAT!
BON ANY A TOTHOM

Jordi Xivillé Furment