Esquiar
sergirubio | 6 gener 2012Una de les coses que mes m’agrada fer durant les vacances d’hivern és anar a esquiar. Des dels 6 anys que vaig començar a esquiar no ha passat ni un sol any en que no hi hagi anat, ja sigui pels Pirineus catalans o pels Andorrans.
Normalment o quasi sempre anem a les pistes d’Andorra, perquè són les més grans i pots estar-hi moltes estones esquiant sense haver d’agafar un telecadira com faig jo, que sobre les 9 o 10 del mati ja estem a les pistes disposats a esquiar i fins les 3 del migdia no parem ni un sol cop, ja faci molt de fred estigui nevant o faci molt de vent.
Quan he acabat d’esquiar i em trec les botes d’esquí que tant m’estrenyen els peus del fred i de tantes hores que les porto i em poso les sabates noto com els peus van entrant en calor i com els dits reaccionen entrant en calor.
Desprès de fer això durant tres o quatre dies, tornem cap a casa, però jo ja estic pensant en l’any vinent quan hi tornaré!!!!!!!!!.
Sergi Rubio
Sergi, benvingut a la tertúlia!
Bon any! Ja veig que has pogut esquiar tot i que enguany la neu es fa pregar una mica.
L’escrit està força bé (veus com no era tan complicat?). S’entén molt bé i està ben ordenat.
Pel que fa a la forma de l’escrit, algunes observacions: procura evitar les frasses massa llargues. El normal és que en un paràgraf hi hagi més d’una frase, i que les frases no tinguin més de trenta paraules. Fixa’t en el segon paràgraf:
“Normalment o quasi sempre anem a les pistes d’Andorra, perquè són les més grans i pots estar-hi moltes estones esquiant sense haver d’agafar un telecadira com faig jo, que sobre les 9 o 10 del mati ja estem a les pistes disposats a esquiar i fins les 3 del migdia no parem ni un sol cop, ja faci molt de fred estigui nevant o faci molt de vent.”
El podríem escriure així:
“Normalment anem a les estacions d’Andorra, perquè són les més extenses i pots estar-hi molta estona esquiant sense haver d’agafar un telecadira. Estem a pistes sobre les 9 o 10 del matí, disposats a esquiar fins les 3 del migdia, i no parem ni un sol cop, ja faci molt de fred, estigui nevant o faci molt de vent.”
Què ha canviat? En primer lloc, hi ha un punt i, el paràgraf no té una llarga frase sinó dues frases més curtes. Això facilita les coses al teu lector. En segon lloc, s’han esporgat algunes paraules innecessàries (“quasi sempre” no cal perquè ja diu “normalment”) i s’ha canviat l’ordre de les paraules a la segona frase. Res que tu no puguis fer amb una bona revisió.
Per acabar, el salt entre eel quart paràgraf i l’últim resulta estrany: estaves parlant de les sensacions que tens en treure’t les botes i comences dient “després de fer això” (treure’t les botes? Quan segueixes ja veus que no, però segur que es pot evitar aquest acudit involuntari).
Sergi, segueix escrivint!
Josep Maria