LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Aquest cap de setmana s’ha jugat al RC POLO el campionat de Catalunya de pàdel de menors. Jo he jugat amb l’Òscar, però vam perdre a la segona ronda per molt poc contra uns nens que eren un any més grans, però la veritat és que jugaven bastant bé. Aleshores jo ara hauria de seguir entrenant molt per mirar d’intentar guanyar el campionat de l’any que ve. Penso que com que entrenaré molt i canviaré de parella per una de millor potser guanyarem el pròxim campionat. I ara a seguir entrenant!

Guillem

La setmana passada es va jugar un partit que enfrontava el Barça contra el Real Madrid. Per molta gent era el partit del segle (com cada Clàssic).

Al principi estava nerviós ja que el Madrid estava amb molta bona forma però de mica amb mica em vaig anar calmat ja que el Barça va anar imposant el seu estil de joc .El partit va ser molt entretingut, Benzema va marcar als 24 segons del partit ja que Valdés va cometre un greu error, però aquest error només va servir per donar una mica d’emoció; ja que el partit el va guanyar el F.C. Barcelona per tres gols a un després que marqués Alexis (de fora l’àrea), Xavi (després d’un refús de Marcelo) i Cesc Fàbregas (de cap).

Després del partit els jugadors del Barça van anar cap a Japó per disputar el Mundial de Clubs, el passat dijous van jugar la semifinal contra l’Al-saad i demà juguen la final contra el Santos de Neymar, espero que el Barça guanyi el tercer títol de la temporada.

VISCA EL BARÇA!!!

Pol Flamarich

Todos deberíamos saber más o menos que significa la palabra “ilusión”.

La ilusión actúa en nuestra vida como un motor. Es una idea que surge en la cabeza de algo que no existe, un sentimiento que nos da algún tipo de esperanza. Un reflejo de un deseo que uno quiere que se convierta en realidad. Por ejemplo, llevas tiempo buscando un libro, o esperas que estrenen una película en el cine, ese periodo de tiempo en el que estas esperando, lo esperas con ilusión.

Hay muchas maneras de ilusionarse; podemos ilusionarnos con amigos, con nuestra pareja, con las notas de final de curso o simplemente con algo material. Hay ilusiones que acaban bien y otras en cambio, acaban en decepción, pero todo tipo de ilusión afecta de manera diferente a cada persona.

Hay que remarcar que cuando nos ilusionamos, nuestro estado de ánimo cambia, lo vivimos todo con más intensidad y con más ganas, estamos felices.

Obviamente creo que una persona caprichosa (o mimada), no tendrá la misma ilusión que una persona “que no puede tener todo lo que quiere”; el caprichoso lo conseguirá en un periodo de tiempo corto sin ningún tipo de esfuerzo, y en cambio, la otra persona estará satisfecha por haber hecho el esfuerzo de conseguirlo por su propio pie.

Pero, ¿no creéis que cuanta menos ilusión se tiene más felices estamos? Es la única manera en la que conectamos con la realidad.

Jade

Quan jo encara no havia nascut als meus pares els agradava molt anar a la Cerdanya; és una comarca de Catalunya molt bonica, no sé si és pel color verd de les muntanyes a l’estiu o la neu a l’hivern o a l’aire tan pur que s’hi respira però els agradava molt, suposo que per això a mi m’agrada tant.

Quan vaig fer tres anys els meus pares m’hi van portar per primera vegada durant un cap de setmana. Van descobrir una casa rural que es deia Mas Meya a la població de Ventajola dins del terme municipal de Puigcerdà. Tenien quatre apartaments davant de la casa dels propietaris i cuidaven vaques, cavalls, conills, gallines, ovelles i altres animals de granja. Ells van pensar que era una bona oportunitat per descobrir el món rural amb família.

I així va ser que vàrem arribar a la casa. Era molt bonica i tenia unes vistes impressionants de les muntanyes i els prats plens de vaques i cavalls. Jo de seguida vaig sortir del cotxe i vaig anar a veure els animals. A poc a poc em vaig anar fent amiga de la propietària dels apartaments, la Pilar. Ella s’encarregava de donar menjar als animals i cuidar-los, a més convidava a tota la canalla a participar-hi. Els apartaments no eren molt grans però si que eren acollidors.

Segons els meus pares m’ho vaig passar molt bé, i quan va ser hora de marxar em volia emportar els animals a casa. Per això des d’aquella vegada que hi vam estar, cada any hi hem tornat. Sempre intentem pujar durant l’any algun cap de setmana. La Pilar i en Ventura que és el seu marit són més que propietaris de la casa rural, ja són uns amics de la família.

A l’hivern és molt divertit perquè al les vuit del matí quan ens aixequem veiem que tot està nevat, agafem els trastos i ens en anem a esquiar. A les cinc quan acabem tornem cap als apartaments i ajudem a la Pilar a donar menjar als animals. A l’hora de sopar encenem la llar de foc i contemplem des de la porta com neva.

A l’estiu fem moltes excursions a peu, amb bicicleta, fem sopars a la fresca i quan es fa fosc pots contemplar els estels i la lluna, que és veu molt més grossa. És meravellós passar-hi uns dies per desconnectar, tornes com nou.

Espero que aquestes festes de Nadal puguem pujar uns dies.

Marina