Imprescindible
lauramorales | 1 desembre 2011Tot ésser humà posseeix uns drets imprescindibles, o almenys hauria de ser així, però aquest no és el tema que vull tractar en aquest escrit. Els drets imprescindibles a que em refereixo corresponen per exemple: els aliments, i per tant, el menjar, un sostre on poder refugiar-se, aigua potable i en condicions de consumir, o bé, per a rentar-se un…
Totes aquestes coses les entenem per imprescindibles, són coses que necessitem per a la nostre existència, per a una vida mínimament correcte. Però n’hi ha que en són de prescindibles, ja que, en podríem viure sense elles, com per exemple: un peluix, un sofà, un televisor, unes ulleres de sol, un reproductor de música…
El darrer exemple que he anomenat ( reproductor de música ) per a mí, per al meu petit món intern, està completament dins del grup de les coses imprescindibles. Un reproductor de música, reprodueix música, i aquesta és totalment imprescindible per a la meva vida diària. Aquesta m’ha fet molts cops allunyar-me del dolor més profund, i d’altres d’endinsar-m’hi ben endins.
A vegades, et trobes amb cançons que et recorden a una persona en especial, una persona que et fa somriure cada dia, o bé, fa temps que no la veus, i per tant, l’enyores…
Sense saber el per què, inconscientment hi ha cançons que fan que les relacionem amb gent molt propera a nosaltres, generalment importants o que ho han sigut.
Aquest tipus de cançons et fan principalment recordar, recordar tot allò que ja havies oblidat, tot allò que ja feia temps que no hi pensaves.
La música ha participat , també, en els moments més divertits i despreocupats que he pogut protagonitzar. Ha estat sempre una forma de relativitzar les coses i de perdre la noció del temps per uns minuts, fet que trobo que de tant en tant sempre està bé.
En definitiva, penso que la música és una manera molt interessant i efectiva de marxar, de traslladar-se un en un món diferent però sempre relacionat amb el real.
També cal dir que un bon i durader silenci sempre és benvingut.
Laura Morales
Laura, ara entenc per què estàs tan enganxada als auriculars! (és broma)
M’ha agradat. De tota manera m’ha semblat que podies alleugerir el text per fer-lo més planer sense perdre les idees que vols transmetre. Se m’ha acudit fer un petit exercici de reescriptura esporgada i m’ha sortit això:
“Tot ésser humà posseeix uns drets imprescindibles, o almenys hauria de ser així. Em refereixo, per exemple, al dret a l’aliment, a un sostre on poder refugiar-nos, a l’aigua per beure o per rentar-nos… però aquest no és el tema que vull tractar en aquest escrit.
Totes aquestes coses les entenem per imprescindibles: són coses que necessitem per a la nostra existència, per a una vida mínimament correcta. Però n’hi ha que són prescindibles, ja que podríem viure sense elles, com per exemple: un peluix, un sofà, un televisor, unes ulleres de sol, un reproductor de música…
No obstant, el darrer que he anomenat -el reproductor de música- està dins del grup de les coses del tot imprescindibles al del meu petit món intern. I és que a la meva vida diària no podria prescindir pas de la música que a vegades m’ha allunyat del dolor més profund, i a vegades m’hi ha endinsat del tot.
En algunes ocasions et trobes amb cançons que et recorden una persona en particular. Algú que et fa somriure cada dia, o que fa temps que no veus i que enyores… No sé per què, però hi ha cançons que ens fan pensar en persones molt properes, que generalment són o han estat importants. Aquest tipus de cançons et fan recordar tot allò que ja havies oblidat, que feia temps que no pensaves.
La música ha estat present, també, en els moments més divertits i despreocupats que he viscut. Ha estat sempre una forma de relativitzar les coses i de perdre la noció del temps per uns minuts, que de tant en tant va molt bé.
En definitiva, penso que la música és una manera molt interessant i efectiva de marxar, de traslladar-me en un món diferent però sempre relacionat amb el real.
Encara que també cal dir que un bon i durador silenci sempre és benvingut.”
Bé, no sé si et servirà de res, però m’ha semblat que et podia il·lustrar el que vull dir quan comento que revisar, sovint, és esporgar, aprimar i endreçar el text.
Si et sembla que vols modificar l’escrit en algun punt, me’l reenvies i el substituiré, d’acord?
No paris d’escriure, que tens molt a dir!
Josep Maria