Un cap de setmana divertit!!!
| 22 novembre 2011Un cap de setmana divertit!!!
El divendres, després de l’escola el meu germà i jo vàrem anar cap a casa on ens esperaven els nostres pares i la Ona, la nostra gossa, per marxar cap a Berga. Concretament a una casa rural que havíem llogat tota la meva família. Això de llogar una casa rural a diferents comarques catalanes ja comença a ser una tradició, perquè l’any passat ja vàrem organitzar una sortida de cap de setmana com aquesta.
Quan vam arribar ens vàrem adonar que la casa era molt bonica i estava molt ben decorada, al seu voltant tot eren camps verds amb ramats d’ovelles que hi passejaven. Durant la tarda quan ja hi érem tots vam començar a organitzar-nos, també vàrem ordenar la casa de tal manera que tot estigués al seu lloc i no hi hagués desordre, perquè amb tanta colla podria ser un caos. Després de tenir-ho tot enllestit ja era hora de sopar, el temps va passar molt ràpid.
L’endemà, després de llevar-nos i esmorzar vàrem decidir anar a buscar bolets, crèiem que al bosc que teníem al costat de la casa se n’hi feien. Tots contents i preparats amb els cistells vàrem començar a endinsar-nos en el bosc. Vam trobar pinetells majoritàriament, però també teníem una vintena de rovellons. Per dinar ens els vam menjar, eren boníssims!!!
Per la tarda, la meva tieta i jo teníem preparat un joc de proves per a tota la família. Els va agradar, van riure molt i van tirar moltes fotografies.
Després del dia que havíem passat tots estàvem cansats i havent sopat la majoria dormien.
Ja era diumenge l’últim dia que passàvem en aquella meravellosa casa. El dia no acompanyava gaire, plovia una mica i semblava que no es volgués aclarir. Però després d’esmorzar va deixar de ploure, i com que volíem passejar una mica vàrem visitar un pantà que hi havia a la muntanya que teníem darrere la casa. Després de la collita de bolets que vàrem fer hi havia ganes de tornar a buscar-ne. Per no repetir de bosc vàrem anar a un altre, però aquest era una mica sec i no en vàrem trobar tants, després de buscar vàrem tornar a la casa, on el meu pare va preparar un arròs de muntanya que estava per llepar-se’n els dits!!!
No ens vam adonar que eren les sis de la tarda i era hora de tornar cap a Vilassar. El cap de setmana havia passat molt ràpid, era una pena perquè m’ho estava passant molt bé. Suposo que per això diuen aquella frase: “Quan t’ho estàs passant molt bé no t’adones que el temps passa”. I la veritat és que aquesta frase té molta lògica.
Estic molt contenta d’haver passat aquest cap de setmana amb la meva família. Ha sigut molt divertit.
Finalment dir que he desconnectat molt del dia a dia, he descansat i he gaudit d’aquestes terres catalanes tan fabuloses que tenim!!!
Marina
Marina,
Caram, quin cap de setmana! Molt ben descrit, d’altra banda. M’ha agradat.
Una observació lèxica: repeteixes una expressió inexistent en català, que convindria que t’acostumessis a evitar:
– “Quan vam arribar ens vàrem donar compte de que la casa era molt bonica”, que l’he substituïda per “Quan vam arribar ens vàrem adonar que la casa era molt bonica”
– “No ens vam donar compte de que eren les sis”, que l’he substituïda per “No ens vam adonar que eren les sis”
– “Quan t’ho estàs passant molt bé no et dones compte de que el temps passa” que l’he substituïda per “Quan t’ho estàs passant molt bé no t’adones que el temps passa”
Ho recordaràs? No “donar-se compte de que” sinó “adonar-se que”. És més senzill, no?
Fins al proper escrit!
Josep Maria