LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Hoy he pasado toda la tarde con ella. Tiene esa increíble capacidad de convertir cualquier momento aburrido y cotidiano en un instante que vale la pena recordar toda la vida. Y hoy lo ha vuelto a hacer; he pasado una tarde increíble con una amiga increíble.

Ella pertenece a ese reducido grupo de personas que te muestran su afecto con solo una sonrisa. Se emociona mucho con muy poco y siempre llora en ciertas escenas de películas: una pareja que se reencuentra, una muerte inesperada… Es graciosa, dinámica y cabezota. Sobretodo lo último, cuando se le mete algo entre ceja y ceja no hay quien la pare. Podría pasarme el día diciendo cosas sobre ella, por ejemplo, que le gusta el color azul marino o que odia con todas sus fuerzas la sopa de su madre, pero lo que de verdad me interesa decir y resaltar, es que es una grandísima amiga.

Hace mucho que nos conocemos; muchísimo. Podría decir perfectamente que hemos crecido juntas. Aunque son infinitos los momentos que compartimos, voy a limitarme ahora a recordar uno muy reciente. Hace unos días, estaba contándole por teléfono problemas y paranoias, cuando, justo antes de colgar, me susurró algo: “Tú ya sabes que me tienes aquí para todo lo que haga falta, ¿no?”

Lo sé, Paula, y te doy ahora y aquí las gracias. Muchísimas gracias por dedicarme esas palabras y estar siempre a mí lado. Te mereces este escrito y más. Tú ya sabes que esta amistad es para siempre, ¿no?

Ana

Ja fa tres setmanes que li vaig deixar la play 3 a un amic, vaig confiar en ell de que me la tornaria quan li demanés, però no és així. Havíem de quedar un cap de setmana per anar a comprar un joc nou que ha sortit i després per jugar a casa seva, però per culpa de la preavaluació que va treure ell no el van deixar quedar. Li vaig preguntar que quan me la tornaria, i no parava de dir-me que no ho sabia!, jo intentava raonar, però és impossible!!!
Espero que me la torni aviat, sinó tindrà un greu problema.
Enric

Yo no tengo ninguna hermana de sangre, pero sí que tengo a una personita tan imprescindible en mi vida que prácticamente es como si lo fuera.

Hace ya tiempo que Patricia y yo queríamos hacernos un tatuaje que significara algo para nosotras, hasta que el miércoles pasado lo conseguimos. Se trata del contorno de un pequeño corazón situado en la muñeca izquierda.

Pienso que es algo bonito porque si algún día, fuera por el motivo que fuera, nos viéramos forzadas a separarnos, siempre nos recordaríamos como las grandes amigas que hemos llegado a ser. Porque puede que no seamos lo suficientemente mayores y que nos falte mucho por aprender aún, pero los cambios más grandes que he hecho de momento han sido a su lado, y eso no lo voy a olvidar nunca.

Puedo asegurar que mi mejor amiga es una de esas personas que no son fáciles de encontrar, tarde o temprano la gente que creías que podías confiar te acaba decepcionando… Menos ella.

Te quiero hermana.

Jade

Avui us seguiré parlant de PortAventura ja que l’últim escrit el vaig deixar per la tercera àrea, Sesamo Aventura.

La quarta àrea és Xina, representa un fragment de la Muralla Xina real. En aquesta àrea hi ha dues parts, la part baixa i la part alta, a la part baixa hi ha unes vuit atraccions, totes pels nens petits, un buffet lliure i dues botigues de souvenirs. A la part alta de la Xina hi ha l’icona del parc, la bèstia vermella, el Dragon Khan, una imponent atracció que es retorça fins marejar-te, fins a vuit vegades es posa cap per avall!, seguint per aquesta preciosa àrea hi trobem Fumanchú, les típiques cadiretes que s’eleven uns quants metres del terra donen voltes, hi ha un teatre, dos restaurants i uns jardins molt bonics.

La cinquena àrea, Méjico, és molt, però molt maca, enmig del carrer hi ha un petit llac amb una font molt maca, hi ha molta vegetació, però no tanta com a la Polinèsia, tot s’ha de dir, també hi ha unes rèpliques de les runes maies d’Amèrica, molt ben cuidades i detallades. En quan a atraccions, hi ha l’atracció que més respecte em dona, l’Hurakan Condor, una vertiginosa caiguda lliure de cent metres. Aquesta atracció ens puja a tal altura que desitges que s’acabi quan abans millor, i, quant menys t’ho esperes, sents un ”pum” i comences a descendir a tota velocitat cap al terra, una sensació terrorífica pel meu gust, però no sé què té aquesta atracció que sempre vull repetir. També hi ha dues atraccions més suaus però molt divertides també. Hi ha dos espectacles, dos restaurants,un teatre maia i una botiga de regals.

La sisena àrea és la més gran del parc, el Far West. Aquesta àrea està tematitzada 100%, consta de moltes atraccions totes molt divertides, entre els quals hi ha els típics troncs d’aigua que cauen i et mullen, unes barques rodones que van perfectament quan fa calor ja que també surts mullat, i l’atracció estrella d’aquesta àrea és la Stampida, una muntanya russa, que en realitat són dos, ja que aquesta atracció és una competició, això vol dir que hi han dues vies que s’enllacen entre sí i formen una competició, l’únic inconvenient que té és que tremola molt. Hi han dos restaurants, tres o quatre botigues de regals i un meravellós espectacle de l’oest.

Per qui no hi hagi anat mai, us el recomano completament, i, per qui ja hi hagi anat, torneu-hi, no us avorrireu!

Fins aquí aquesta segona part d’aquest escrit. Ens veiem!

Hector

Supongo que como yo, muchos de vosotros, tenéis algún amigo especial. Con “amigo especial”, me refiero un amigo que conoces desde hace mucho tiempo i que te compaginas muy bien. Yo tengo uno de esos. Su nombre es Sergi y vive en Barcelona. Se puede decir que somos amigos desde el momento en que nací. Se debe a que nuestros padres ya se conocían, ya que los abuelos de Sergi tienen una torre i mis abuelos la tenían, en una pequeña urbanización de Anoia. Pero no solamente nos conocemos por eso, sino que además también vivíamos en el mismo barrio, e íbamos a la misma escuela.

La verdad es que nos vemos muy de vez en cuando, pero cuando nos vemos estamos muy bien juntos, nos lo pasamos bien y siempre nos explicamos novedades. Sobretodo él, me cuenta cosas de mis antiguos amigos y del barrio.

A finales del mes de Octubre él y sus padres vinieron a pasar el día con nosotros. Los seis nos fuimos a comer a un restaurante de Cabrils, i después los padres se fueron a Mataró i nosotros a Vilassar de Dalt. Se nos pasó el día muy rápido, aunque lo aprovechamos muy bien, se nos hizo corto.

Ahora nuestro contacto se limita simplemente a largas conversaciones a través de Facebook, pero supongo que no tardaremos en volver a vernos y pasar otro día magnífico, o eso espero.

Laura

El futur és impossible de preveure. Però pots decidir moltes coses , que voldràs estudiar, quin estil de vida voldràs tenir, si vols compartir la vida amb algú o no ,que voldràs fer , infinitats de camins. Camins que nosaltres hem d’anar obrint.

Pocs de nosaltres sabem què volem estudiar, si el nostre camí anirà cap a la universitat, cap a mòduls o si ens decidirem per entrar al món laboral (si l’actual situació econòmica ens ho permet). Jo crec que tothom hauria d’estudiar i preparar-se bé pel seu futur. El meu pare em va ajudar a fer una reflexió, em va dir: a qui agafaran abans a un supermercat, a algú que tingui estudis o a un altre que no?.

Ho vaig pensar i vaig veure que tenia raó. Actualment al nostre país tenim una crisi molt important i molta gent no té treball però d’aquesta gent poca té estudis, el que vull dir és que penso que la crisi és molt diferent per la gent amb carrera o sense . Els estudis ens fan tenir més oportunitats, fins i tot, ens poden donar la opció d’anar a buscar el nostre camí en un altre lloc. En la meva reflexió no menyspreo ni molt menys a la gent que no té estudis, però crec que un bon nivell cultural pot ajudar-nos a triar el camí.

Personalment tinc molt clar el que vull estudiar però apart del que vull fer i ser a nivell professional m’agradaria saber moltes coses, com un humanístic, però molt més petit, no sé si m’explico.

Una de les persones que jo considero molt sàvia és l’Eduard Punset. Cada setmana miro el seu programa i em quedo al·lucinant de las reflexions que pot arribar a fer des d’un tema molt petit o irrellevant

El futur és molt important i les decisions són molt difícils però sempre has d’intentar fer el que a tu t’agrada .

Xavi