LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Avui, visita amb els de quart a la colònia Vidal de Puigreig. No era la primera vegada que hi anava, ni la segona. Potser la tercera? Com a mínim, perquè recordo alguna altra visita amb pluja i fang, com avui, però també em venen a la memòria els mateixos carrers plens de sol, sota un cel ben blau.

Avui la grisor del dia feia que em fixés més en els aspectes lúgubres de la història de la colònia. L’explotació de l’home per l’home, les llargues jornades de treball, la submissió de les dones, el control ideològic, l’absència de seguretat… Però per damunt de tot, el fet que aconseguir viure en aquestes condicions a la colònia fos envejable. Com devia ser la vida dels que no havien aconseguit treballar en aquell “paradís”! El realment colpidor de tot plegat és la misèria necessària perquè una vida així sigui un somni.

Era fa cent anys, i segueix essent ara. Quanta misèria cal perquè mil·lers de persones s’aventurin en fràgils pateres a la recerca del seu somni! Quanta misèria cal perquè milions de persones dels països del sud somiïn amb treballar per sous ínfims per produir el que nosaltres consumim a bon preu!

Dura i sense màscara o endolcida per paternalismes de tota mena, l’explotació segueix tan vigent com sempre. En diuen mercat: i al mercat les persones, es compren i es venen. I el més important de tot plegat és aconseguir que, de tot plegat, ningú no en tingui la culpa. És la vida!

Josep Maria