“Desconegut”
| 4 novembre 2011Aquelles nits en les quals surts al carrer i mires cap amunt i ho veus tot buidat.
Mai us heu preguntat: perquè estem “surant” enmig d’aquest espai, ple de coses que ni tan sols coneixem? Com aquestes petites llumetes que veiem brillar amb la seva llum pròpia i li solem anomenar estels, o els planetes, que inclòs el nostre van donant voltes al voltant del Sol, i sense anar mes lluny, aquest satèl·lit denominat Lluna, que té la seva pròpia òrbita al voltant del nostre planeta i que ens convida a veure tots els seus moviments rotatius al llarg d’uns nou dies, però tot i així sabem que des de la Terra no es pot arribar a veure completament, només veiem un petit percentatge de tota la seva superfície, però gràcies a la tecnologia i a investigacions l’home ha arribat a trepitjar la Lluna.
Bé, l’home a part de la Lluna no ha trepitjat res més de tot el que us he explicat del “desconegut”, però sí ha inventat i enviat un robot a Mart, que és el planeta més proper a la terra i amb unes característiques semblants, la “missió” d’aquest robot és passejar-se pel planeta per estudiar el clima, la composició de la seva atmosfera, buscar aigua congelada en els seus pols o a l’interior del sòl.
La veritat és que espanta pensar que si no hem arribat al planeta amb més semblança i proper de la Terra. Que serà de tot lo demès?, imaginant-me que la superfície de tot l’espai és incalculable, se’m posen els pèls de punta.
Patricia W.
Patrícia, la infinitud de l’espai contemplada des de la nostra petitesa és, sens dubte, un motiu d’admiració i perplexitat. Gaire bé de vertígen.
M’ha agradat el que vas dient al llarg de l’escrit, encara que no entenc alguna cosa (això dels “moviments rotatius al llarg d’uns nou dies” de la Lluna, per exemple).
Pel que fa a la forma del redactat, no resulta fàcil seguir-te. Fixa’t que al primer paràgraf hi ha una super-frase de més de CENT PARAULES!. Estàs exigint al teu lector un esforç que gairebé és una invitació a plegar de llegir, no et sembla? El segon paràgraf és un paràgraf frase d’una extensió també excessiva (recorda que vàrem dir: un màxim de TRENTA paraules). Principal problema, doncs: Cal refer la puntuació per aconseguir un escrit ben clar.
Estaria bé que el refessis. Si ho fas, me l’envies i el substituiré, d’acord?
Patrícia, no deixis d’escriure, però recorda els criteris bàsics que hem anat explicant a classe.
Josep Maria