Tothom necessita ajuda
| 23 octubre 2011Hi ha vegades en què vols fer una cosa i sortir-te’n tu sol, però en realitat no pots fer-ho sense ajuda.
És el que li passa al meu avi, que li han de fer una operació de pròstata i hauria d’anar un parell de setmanes a una residencia, on li farien la rehabilitació que li cal, i tindria les instal·lacions correctes per no haver de fer esforços. Ell s’hi nega rotundament a anar-hi, perquè diu que allà no s’hi sentirà a gust. Encara que sigui poc temps no vol renunciar al seu silló, el seu diari, el seu telenotícies… Jo crec que les coses desconegudes li fan una mica de por, però això li passa a tothom.
Però ho ha de superar, perquè quan tingui la cicatriu de l’operació no es podrà moure gens ni mica. Si es quedés a casa, la meva àvia no podria cuidar d’ell perquè ella te problemes de memòria i es cansa de seguida.
El meu avi ha d’acceptar que s’està fent vell i que necessita l’ajuda de la família, la que fa el possible per que sigui feliç.
Cinta
Cinta, m’ha agradat la frase amb què comences l’escrit. És una idea central a l’hora de plantejar-se la vida: no estem sols i necessitem els altres, de la mateixa manera que els altres ens necessiten. L’exemple de l’avi ajuda a una molt millor comprensió del text, perquè partir d’una situació concreta enlloc d’especular, sempre facilita les coses tant a qui les explica com a qui les llegeix.
L’estructura és molt correcta. Construeixes un text que comença i acaba amb la idea central (la plantejada al títol) i enmig hi ha l’exposició de la situació de l’avi i la teva valoració. No tinc massa clar que la darrera frase del segon paràgraf (Jo crec que les coses desconegudes li fan una mica de por, però això li passa a tothom) no hagi d’anar al començament del tercer, que dediques a parlar de la teva valoració de la situació. Què et sembla?
Hi havia alguna pífia ortogràfica que he corregit (recorda que aquesta és feina teva!): per exemple, deies “ensortir-te” (sortir-te’n). Passa el corrector!
Molt bon escrit: clar, planer, directe i senzill.
No paris d’escriure, d’acord?
Josep Maria