Un nou camí
| 19 setembre 2011Ha arribat el dia. El dia de deixar tot un estiu enrere. Un estiu en el qual no han faltat moments de diversió. Tampoc moments feliços i no tant feliços. Però, en definitiva, ha estat un estiu molt entretingut en el que els dies han passat volant.
Tard o d’hora havia d’arribar el dia de començar. Un curs d’aquells interminables que durant el període de vacances desitges que mai arribi. En aquest cas, quart d’ESO. Un curs decisiu en el qual m’he de posar les piles i seguir-lo en tot moment.
Suposo que esperava que fos molt més difícil. M’he adonat que no serà així. Després d’uns dies de treball he arribat a la conclusió que simplement aquest curs tindrà una mica més de dificultat. No tant com la que m’esperava.
En tot això, crec, que m’ho acabaré agafant com una rutina més del dia a dia. Una d’aquelles rutines en les quals s’acaben convertint en monotonia. Posant-me en el pitjor dels casos, es clar.
Personalment, crec que el millor és esperar que passi una mica de temps i adonar-me’n que simplement era una manera de veure-ho molt negativa.
Laura Alarcón
Laura, benvinguda a la tertúlia!
M’ha agradat la teva reflexió entorn de l’inici del nou curs, amb les inevitables pors i expectatives.
Algunes observacions:
– L’escrit resulta excessivament telegràfic i es troben a faltar connexions, marcadors textuals… són molt importants: “perquè”, “malgrat tot”, “aleshores”, “tot i així”, “però”…. Aquestes partícules dónen una major cohesió i unitat a l’escrit (que aleshores deixa de semblar un seguit de frases simplement “posades” una al costat de l’altra)
– Em sembla que en un escrit d’aquestes dimensions cinc paràgrafs són un excés. Els paràgrafs són molt importants, però cal evitar els excessos, com sempre. De fet, exposes dues (o tres) idees, no més, i caldria dedicar un paràgraf a cada idea.
– “Una d’aquelles rutines en les quals s’acaben convertint en monotonia” o “Una d’aquelles rutines que s’acaben convertint en monotonia”, què et sembla?
Ho deixo aquí. M’ha agradat.
No paris d’escriure, eh?
Josep M.