Un petit secret
| 16 setembre 2011A la vida no pots escollir el teu pare, la teva mare, ni els teus germans. No pots escollir el país on neixes, el teu nom, ni el color dels teus ulls, però hi ha una cosa que sí que tens la llibertat d’escollir, els teus amics.
Els amics són proporcions del nostre cor. Allò que només trobem més enllà del món.
Tenir un amic és com tenir un tresor. Això significa tenir algú en qui reflectir-se. És algú amb qui pots compartir obertament els teus pensaments i algú amb el qual et pots recolzar en els pitjors moments. El que t’abraça quan sents que no pots més i et dóna ànims per seguir endavant. És aquella persona que encara que estigui asseguda al teu costat, no la veus com la matèria física que és.
L’amic no és la persona que veus, ni que pots tocar o olorar. Simplement, és la persona que sents.
Jade
Jade, enhorabona, perquè estrenes el segon any del bloc. M’ha agradat molt el que dius sobre l’amistat, sobretot la darrera frase: “és la persona que sents”.
Pel que fa a redactat, li hauria calgut una bona revisió. T’adjunto l’escrit tal com l’havies penjat. Veuràs que hi ha força errors que havies d’haver revisat (molts d’ells els detecta la màquina!). Recorda que aquesta feina l’has de fer tu, no jo, d’acord?
D’altra banda, la frase “Els amics són proporcions del noste cor. Allò que només trobem més enllà del món.” no l’acabo d’entendre. Aquest era el text:
“A la vida no pots escollir al teu pare, a la teva mare, ni als teus germans. No pots escollir el pais on neixes, el teu nom, ni el color dels teus ulls, però hi ha una cosa que si que tens la llibertat d’escollir, als teus amics.
Els amics són proporcions del noste cor. Allò que només trobem més enllà del món.
Tenir un amic és com tenir un tresor. Això significa tenir algú amb qui reflectar-se. És algú amb qui pots compartir obertament els teus pensaments i algú amb el qual et pots recolzar en els pitjors moments. El que t’abraça quan sents que no pots més i et dóna anims per seguir endevant. És aquella persona que encara que estigui sentada al teu costat, no la veus com la matèria física que és.
L’amic no és la persona que veus, ni que pots tocar o olorar. Simplement, es la persona que sents.”
Gràcies per l’escrit. No deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria