Somni del cuc
| 16 juny 2011Tinc el nas tapat, com cada dia d’hivern, em costa respirar i necessito mocar-me amb urgència. M’apropo al lavabo i em moco amb la mà que després sacsejo contra l’aixeta per llençar les mucositats al fons blanc abans de netejar-me amb aigua. Queda un enorme moc de diferents consistències junt a l’anella de llautó de l’embornal i quan vaig a obrir l’aixeta per a que l’aigua ho arrossegui tot percebo un lleuger moviment. Apropo la mirada per veure millor, i veig que entre el moc o millor dit, part d’ell mateix és alguna cosa més carnosa i consistent. Deixant relliscar un fil d’aigua entre els dits, intento netejar la part carnosa, que se segueix agitant amb lleugers moviments, de entre les restes de moc quan observo angoixada que és un organisme, una mica semblant a un llimac arrugat amb tons carn i roses. L’intento agafar i es comença a transformar en un cuc allargat, pla i transparent amb dues antenes que es camufla amb l’aigua i s’escapoleix. Quan per fi l’aconsegueixo caçar, deixa anar una descàrrega entre elèctrica i química, com una barreja de picadura de medusa i anguila. El deixo anar i en caure a terra es comença e encongir, es transforma en una mena de panerola i desapareix per una escletxa de la paret.
Celia
Cèlia,
em pensava que no escrivies! M’ha agradat trobar el teu escrit a la llista de “pendents de revisió”. Interessant somni; és una mica “ecs”, però un no tria els seus somnis, no? No sé què en diria el senyor Freud.
El redactat està molt bé. Breu, clar i directe, es llegeix bé perquè és molt planer (per cert, ja veus que “babosa” en català es diu “llimac”).
Que passis un bon estiu. Estaria bé que de tant en tant escrivissis, que se’t dóna molt bé. No tinguis mandra!
Josep Maria
T’agradarà saber que escric constantment, però en un quadern personal. Si no hagués tingut aquesta mandra de passar-los a ordinador, te n’hauria enviat algun.
Hi ha un escrit que t’he enviat que no l’he vist penjat, no se si l’has vist.
Que passis un bon estiu tu també. 🙂
Tens raó en això que m’havia d’agradar, i molt! Fes-nos un favor als teus lectors i no tinguis mandra: ens agrada llegir-te, no ho oblidis. Ara penjo l’altre escrit teu, que el tinc pendent.
A reveure
Josep Maria