LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

 Una de les coses que aprens de petit és a caminar. Això ho fem tota la vida i cap a camins diferents. Ara, estem acabant un d’aquests trajectes. Es tracta de l’ESO.

Miro enrere i veig unes petjades llunyanes, ingènues, discretes… són les que passaven per primer. Aquestes és van tornant cada vegada més segures, més profundes i marquen un camí més recte, són les de segon. Al costat de les meves també en veig d’altres, són la dels meus amics. Algunes s’han quedat pel camí, també hi han altres que s’han incorporat fa poc…

El temps va passant i els cursos van succeint, tercer, quart, això s’acaba. D’aquí uns dies aquest trajecte finalitza i en començaré un altre cap al batxillerat, allà espero poder continuar amb els amics, conèixer altres persones… A la fi de començar un nou tram que espero compartir amb il·lusió, compromís i esperança.

Gemma Cuenca

 Hace ya un tiempo que quería dedicarte un escrito, pero no lo he hecho antes porque se me hace muy duro. Hoy hace poco más de un mes que te fuiste y ha sido sin duda el mes más difícil de mi vida. No hay día que no piense en ti y me cuesta mucho pensar que ya no estás y que nunca más podre verte, pero intento pensar en los buenos ratos que hemos pasado.

Hoy te quiero dar las gracias. Gracias por cuidarme como me has cuidado, tanto de pequeño como de más grande, por ocuparte de mi cuando mis padres no podían, por recibirme siempre con una sonrisa y nunca dirigirme un mal gesto, una mala palabra, etc. Por acordarte de mi cuando te has ido de vacaciones, por formar esta familia de la que estoy muy orgulloso de formar parte… Podría seguir agradeciéndote muchas cosas mas pero lo voy a resumir en una frase: gracias por quereme tanto.

Ni una enfermedad tan dura como el cáncer te quitó tu simpatía, tu bondad y tus ganas de vivir y de disfrutar la vida. Me va a costar mucho superar tu perdida pero tu me has enseñado a ser fuerte y siguiendo tus consejos seguro que lo consigo.

En fin Juanito, me siento muy afortunado de ser nieto del mejor abuelo del mundo y siempre llevaré tu apellido con mucho orgullo. Estés donde estés, quiero que sepas que te quiero y siempre te querré.

Roger

 Per molts llocs del món hi ha una gran tal·la d’arbres. Està directament causada per l’acció de l’home sobre la natura, principalment com a conseqüència de les tales realitzades per les indústries, així com per a l’obtenció de sòl per a cultius agrícoles.

Hi han conseqüencies molt dolentes per culpa de la tal·la d’arbres, una  d’elles com ja he dit abans és per la creació de nous espais agrícoles en llocs que són fonamentals pel desenvolupament d’algunes espècies en perill d’extinció, o úniques d’aquest lloc. Una altre de les conseqüencies és que al tal·lar tants arbres el medi no pot absorbir tot el dioxid de carboni que es produeix en el món, aixó crea l’efecte hivernacle. La conseqüencia més nefasta és la destrucció dels ecosistemes de la zona a part de acabar amb el lloc de vida dels animals que hi viuen i el canvi de clima que a vegades pot ser pitjor per al lloc on s’ha desforestat.

Però tot i així en els països menys desenvolupats els boscos es redueixen cada any, mentre que en els països industrialitzats s’estan recuperant gràcies a les protestes i manifestacions socials, reconvertint-se els boscos en atractius turístics i llocs d’esbarjo.

Com a mitja per evitar aquets efectes algunes organitzacions internacionals han decidit reforestar els boscos. Però el problema és que els humans generem massa material i la meitat no la fem servir. Com per exemple quan estem escrivint alguna cosa o dibuixant i ens  equivoquem moltes vegade arribem a lençar el full sense quasi res guixat, quan encara es pot fer servir.

Pau

Podríem dir que demà ja és l’últim dia de classes “normals” i per fi s’ha acabat la setmana d’exàmens on només patíem i no podíem anar a la platja o simplement no fer res per culpa dels exàmens . Ara només tenim una cosa al cap: fer moltes cosses a l’estiu i passar-ho molt bé. Hem proposat amb el grup d’amigues un dia anar a la platja o d’excursió, un dia anar al cinema, un altre a Barcelona o a un centre comercial, fer algun dinar plegades, anar d’acampada etc. Però totes aquestes idees no sempre les acabem complint, ja que pot ser que no coincidim a causa dels viatges amb la família o qualsevol altre motiu, i ho deixem passar fins que arriba el setembre i ja no tenim temps, aleshores és quan pensem de nou en la rutina de l’institut i ens penedim de no haver fet totes aquelles coses.

Penso que està molt bé planejar coses ja que pensem que així sortirà tot millor i no hi haurà cap imprevist, però la sensació de llevar-te pel matí sense tenir ni idea del que et passarà durant el aquell dia és molt millor. Improvisar a cada moment fa sentir-te més lliure i et fa gaudir més de tot.

Marta

 Avui dimecres 8 de juny, jo i tots els que estem d’exàmens, estem estressadíssims.
Fa unes hores he fet un examen de català, m’ha anat més o menys bé, espero aprovar-lo.
Dilluns vaig anar a casa d’una amiga per gravar un programa en francès del temps a França.
Demà, tinc un altre de literatura castellana, espero no morir mentre estudio, se’m farà molt pesat. Un altre de matemàtiques de estadística i probabilitat que tot i que mai se m’han donat bé, em surt!
Per demà també, un treball d’anglès, el faré de la serie americana de televisió “How I met your mother”. Haig d’explicar davant tota la classe, de què va aquest show, i tot en anglès. Em fa molta vergonya parlar en públic i a més en un altre idioma que no domino.. no sé com m’ho faré, però haig de superar aquesta vergonya ja.
I per acabar-ho de rematar, un altre examen divendres de socials, de la guerra freda i del franquisme a Espanya i a Catalunya. Que ara que hi penso, crec que el Carmel va dir que el tema del franquisme no entrava però com som tan xerraires i no li fem cas crec que al final si que entra..

En definitiva, espero aprovar-ho tot amb molt bona nota, i que s’acabi aviat aquest malson de setmana!

Nabila