LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Dilluns, Dimarts i Dimecres d’aquesta setmana han sigut els dies més difícils de l’any. M’ho jugava tot, havia de recuperar totes les matèries suspeses durant l’avaluació i ja feia unes setmanes que m’anava preparant.

Aquests tres dies són els més importants per una persona de 4t d’ESO que necessita aprovar per poder accedir a un altre nivell d’estudi superior. Durant aquest curs he comès molts errors que he pogut solucionar en aquests dies tan complicats. No sabré si he aconseguit el meu objectiu fins al lliurament de les notes definitives i espero que, amb l’ajuda dels professors o sense, pugui aconseguir el certificat de secundària d’un cop per tots!

Julen

Cada any, hi ha una nit en què és lícit encendre fogueres controlades i fer el màxim soroll possible amb els petards que abans hem comprat. Tal com passa amb d’altres festes (Halloween, Carnaval, la Quaresma…) fa més il·lusió quan menys cops s’ha viscut. Això és degut a que amb vuit anys no s’està acostumat a quedar-se a altes hores de la nit sense dormir. En canvi, per alguns joves només és una excusa més per sortir a prendre alguna cosa amb els amics.

Però com totes les festes tradicionals té una part negativa: les destrosses ocasionades pels joves el 23 de Juny de cada any sumen una gran quantitat de diners en reparacions. Cada any els cotxes de moltes persones queden destrossats sota l’eufòria dels celebrants de la revetlla de Sant Joan.

Julen Fernández

Comencen les vacances! Durant tots els mesos d’estudi esperem amb totes les nostres forces l’arribada de les vacances d’estiu. Son les més llargues i necessàries de totes ja que en tot aquest temps haurem d’estudiar, que és la major preocupació que tenim els estudiants.

Aquest any coincideix les vacances d’estiu amb la finalització dels estudis obligatoris, amb això vull dir que molts dels que cursem 4t d’ESO ja no ens veurem pràcticament mai.

A mesura que van passant els dies lentament d’aquesta última setmana les ganes d’acabar i poder gaudir d’unes bones vacances d’estiu amb la família i els amics. Per mi, aquests dies són molt llargs, ja que he de recuperar algunes assignatures i segueixo anant al institut.

Julen Fernández

El otro dia caminando por el huerto, de noche y con Luna creciente, tropecé y fui a agarrarme a un pequeño peral que tenia delante, a un metro más o menos. ¿Qué mayor poder necesito de un árbol que el que esté en el sitio justo cuando yo lo necesito para no caer? -me pregunté-. Segui andando dos o tres pasos y algo me detuvo. Volví atrás y mire donde había tropezado. No había tierra movida. Casi con miedo, he cambiado la pregunta que me hice: “¿Qué mayor poder necesito de un árbol que el que me haga tropezar sacando una raiz de bajo tierra y escondiéndola de nuevo para que me agarre a él y, después de haberme hecho una pregunta estúpida y él haberme leído el pensamiento, me haga volver sobre mis pasos y me haga entender?
The secret life of plants.

Celia

La Tertúlia del quart pis va néixer al setembre amb voluntat de ser “un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim” i, després de nou mesos, tancarem el curs amb prop de sis-cents articles, més de set-cents comentaris, més de cent cinquanta pàgines i unes trenta vuit mil visites. No està gens malament.

Al contrari del que sostenen alguns pessimistes incurables, els adolescents escriviu molt per comunicar-vos, encara que en formes molt diferents de les usuals anys enrere. Rarament redacteu cartes, ni tan sols postals, però escriviu. L’escriptura és un mitjà de comunicació més important per a vosaltres que per als vostres besavis. Ells, com a molt, havien d’escriure cartes, i per això la seva comunicació era bàsicament oral. En canvi, vosaltres teclegeu al telèfon mòbil o a l’ordinador per comunicar-vos per escrit, fins i tot amb persones que us són absolutament desconegudes.

Però, com tot a la vida, això d’escriure es pot fer millor o pitjor, i d’això en depèn que us entenguin bé o no tan bé. Però fer un escrit entenedor no és senzill, prou que ho heu vist al llarg del curs. Per això, el propòsit de la Tertúlia ha estat donar-vos l’oportunitat de ser escriptors amb lectors reals, tot partint de la constatació que l’escriptor i el lector es necessiten mútuament, i que el destinatari del missatge escrit no pot ser, ni tan sols ni principalment, el professor.

Acabeu l’ESO i comenceu noves etapes a la vida, i al bloc hi queden una bona colla de vivències escrites pels companys amb qui heu compartit aules, treballs i alegries. Enhorabona per la tertúlia i, sobretot, no deixeu d’escriure! A reveure.

Josep Maria Altés

Últimamente tengo demasiadas ganas de vivir. Y diréis, -No, las ganas de vivir nunca son demasiadas, no es nada malo…- Pues para mí sí lo es. Porque me frustro, me frustro porque quiero hacer muchas cosas y no tengo tiempo para ellas. Quiero viajar, gozar, vivir cantando, saltando, bailando, gritando, corriendo, sonriendo, conociendo y aprendiendo, y conociendo y aprendiendo y aprendiendo y aprendiendo. Me frustro porque mientras sueño con todo ello estoy encerrada en una habitación de cuatro paredes perdiendo el tiempo, un tiempo que tendré que recuperar, frustrándome y temiendo no poder hacer nada de ello, temiendo tener una vida condicional, aburrida y rutinaria que veo acercarse. Temiendo la posible vida futura entre los barrotes de un trabajo.

Celia

Tinc el nas tapat, com cada dia d’hivern, em costa respirar i necessito mocar-me amb urgència. M’apropo al lavabo i em moco amb la mà que després sacsejo contra l’aixeta per llençar les mucositats al fons blanc abans de netejar-me amb aigua. Queda un enorme moc de diferents consistències junt a l’anella de llautó de l’embornal i quan vaig a obrir l’aixeta per a que l’aigua ho arrossegui tot percebo un lleuger moviment. Apropo la mirada per veure millor, i veig que entre el moc o millor dit, part d’ell mateix és alguna cosa més carnosa i consistent. Deixant relliscar un fil d’aigua entre els dits, intento netejar la part carnosa, que se segueix agitant amb lleugers moviments, de entre les restes de moc quan observo angoixada que és un organisme, una mica semblant a un llimac arrugat amb tons carn i roses. L’intento agafar i es comença a transformar en un cuc allargat, pla i transparent amb dues antenes que es camufla amb l’aigua i s’escapoleix. Quan per fi l’aconsegueixo caçar, deixa anar una descàrrega entre elèctrica i química, com una barreja de picadura de medusa i anguila. El deixo anar i en caure a terra es comença e encongir, es transforma en una mena de panerola i desapareix per una escletxa de la paret.

Celia

Fa algun temps que la meva mare volia un gos. “I que ara vull un gos i que ara no vull un gos, ara sí, ara no” i finalment… segueix així. A la meva mare li encanten els gossos. Gaudeix mirant-los, tocant-los i parlant d’ells. Però jo sé la vertadera raó de que li agradin tant: li recorden al meu pare.

Jo estic una mica preocupada perquè tenint dos gats a casa és difícil portar un gosset, per molt que sigui un cadell. Però aquest no és el tema. El tema principal del meu escrit és en Tohr. Un collie preciós que tenien els meus pares abans de que jo arribés. El vaig conèixer per poc temps. Just el mateix que vaig conèixer el meu pare. Els dos se’n van anar del meu costat a l’hora, de la mà. Fet que en part em fa feliç ja que pel Thor el meu pare era una espècie de Déu i pel meu pare el seu gos era el seu millor amic. Però el que trobo curiós és que per a la meva mare és molt més fàcil parlar del collie que del meu pare i per a mi és més fàcil sentir-la parlar del Tohr que del seu marit.

Explica amb ulls brillants el magnífic company que va ser aquell gros animal pelut que quan jo era infant es posava al meu costat per protegir-me. També explica que jo jugava a tirar dels llargs pèls color marfil i, encara que fos molt probable que li hagués fet mal, ell no es queixava. Es mantenia submís, tranquil i alerta. Jo, pocs records tinc d’aquell gos, recordo difuminades imatges en color on surt ell al meu costat (com sempre) i aquelles vegades que sent jo una bèstia inconscient em pujava sobre la seva esquena. Per sort algú sempre estava a l’aguait i salvava el gos d’una contractura o alguna cosa per l’estil.

Potser el que més em dol és tenir només dos petits records d’ell i basar les meves petites històries sobre ell amb l’ajuda de fotografies o aquelles mena de “petites faules” explicades per la meva mare. Però encara que el més probable sigui que els meus records on hi apareix m’hagi inventat la major part, ell sempre estarà al meu cor.

En aquell trosset de cel que et mereixes t’envio el més gran dels petons!

Maria

Per fi s’han acabat tots els exàmens, ara només tocarà anar a les recuperacions, si és que hi he d’anar, espero que no, ja que així no hauré de patir per si he suspès o he aprovat l’assignatura a la qual m’he hagut de presentar. Ara, el que s’ha de fer es aprofitar i passar-ho bé durant tot l’estiu, ja que, quan tornem, la majoria de quart d’ESO, farà batxillerat, i aquí si que ens hem d’esforçar al màxim, ja que, el que facis a partir d’ara, quedarà per sempre, i marcarà el teu camí a l’hora de buscar treball, la universitat, o sigui, aquestes notes que treguis a batxillerat, quedaran per la resta de la teva vida.

Tothom em diu que l’ ESO, és per preparar-te per al batxillerat, no només per la part de la matèria, sinó també per l’hàbit d’estudi, i això em fa força ràbia, ja que jo aquest hàbit no el tinc, però l’intentaré agafar, per poder treure molt bones notes en el batxillerat.

Què faig jo ara parlant de l’any que ve, si ara he de parlar de les vacances, que per fi han arribat, com les passaré…doncs mireu, jo les vacances espero anar a Londres amb en David Garcia, ja que les nostres mares estan mirant de posar-nos junts, a quina part de Londres anar, si anem a casa d’alguna família o a una residència per a estudiants… espero poder-hi anar, aprendre una mica més l’anglès i passar-m’ho molt bé, això sobretot, passar-s’ho bé.

És que, quan acabes un curs, i ho has aprovat tot, et sents molt feliç, i sobretot, et sents content d’haver-t’he esforçat durant aquest per poder aprofitar d’unes bones vacances i no estar pensant en que n’has de recuperar alguna pel setembre i, si no t’has esforçat i has de repetir de curs, almenys jo, em sentiria molt malament, perquè no he aprofitat res, i hauré de fer el mateix que has fet aquell mateix any l’any següent, i jo em penso que això és de gent que no l’importa el seu futur professional.
Molt bones vacances a tots!!!

Sergi

 Falta molt poc per que acabem d’institut. Tinc moltes ganes de començar les vacances i aprofitar-les al màxim, ja que prometen se les millors que he viscut fins ara. Tinc ganes de fer totes aquelles coses que quan me’n vaig a dormir penso que faré quan arribin vacances.

Una de les coses que vull fer es anar a la platja am els meus amics i passar un d’aquells matins, o tardes, en que m’ho passava tan bé l’any passat. Prendre el sol, xerrar de les nostres coses, jugar amb les pales de platja i per descomptat banyar-me a l’aigua fresqueta. Però el record mes divertit que tinc en una platja i, potser, el més divertit de les vacances de l’any passat, va ser una nit amb uns amics i  amigues de Vilassar de Mar. Era de nit i vam baixar a la platja per estirar-nos a la sorra i parlar, i de cop a un de nosaltres va treure el tema de que va veure una pel·lícula que, un grup d’amics com el nostre, es banyaven de nit en una platja. Aleshores algú va dir, ho fem? El primer que va saltar i es va treure la roba vaig ser jo, que vaig anar corrents cap a l’aigua i mi vaig tira de cap. Darrera meu em van seguir tots i vam acabar banyant-nos tots a la una de la nit en una aigua que estava gelada. Va ser una de les nits, per no dir la nit, que millor m’ho vaig passar en tot l’estiu passat, i aquest any m’agradaria repetir-ho algun dia.

Una altra cosa que tinc moltes ganes de fer és anar a un campus de basquet de Balaguer. L’estiu anterior ja m’hi vaig apuntar i em va agradar molt, ja que coneixes a molta gent i a més practiques l’esport que més t’agrada, en el meu cas el bàsquet.

Aquestes coses i moltes mes són les que tinc ganes de fer aquest estiu i m’alegra pensar que ja queda poc per que es compleixin.

 Marc