Pensant ja en el futur
| 25 maig 2011Aquesta setmana passada, era l’última per fer la preinscripció als cicles formatius de grau mitjà. Per això vaig pensar que havia de començar a demanar informació a les diferents escoles que volia anar el curs següent. A Calella n’hi havia una i per tant el dimecres, en acabar les classes, dos amics em van acompanyar cap allà.
Vam agafar el tren de Vilassar de Mar fins a Blanes que tenia una parada a Calella. Com que anàvem acompanyats no se’ns va fer gens llarg el trajecte però si que vam haver d’esperar una estona a que arribés el tren ja que el que va en direcció a Blanes passa cada mitja hora. Tot just arribar a Calella vam preguntar a una persona si sabia per on quedava l’escola Bisbe Sivilla. No ens va ajudar gaire la seva ajuda ja que ens va dir que anéssim fins a l’hospital i que allà al davant veuríem l’escola. El cas es que no havíem anat mai a Calella i tampoc sabíem per on quedava l’hospital. Així que de tant en tant anàvem preguntant a la gent. Al final vam arribar a l’institut, i vaig entrar a secretaria a demanar informació sobre el mòdul que m’agradaria fer. El primer que em va dir, va ser que el mòdul d’esports era l’ultim any que l’ensenyaven en aquest centre i que l’any següent el traspassaven a l’institut de Pineda.
Com que ja eren les 6 de la tarda i no ens donava temps d’anar fins a Pineda vam quedar-nos a la platja per matar la tarda. Abans de tornar a agafar el tren vam anar a sopar a un McDonals que hi havia allà al costat.
El darrer divendres em va tocar anar a Pineda però també em van acompanyar uns altres dos amics i així vam tornar a passar un altre dia diferent i entretingut.
Marc
Marc, l’explicació és força correcta. Vas progressant en això de construir un relat clar i entenedor. Algunes observacions de detall:
– “El primer que em va dir, va ser que”: és una estructura d’una sintaxi innecessàriament complicada. Podem dir el matreix sense aquest embolic? S’entén però recorda que el repte és sempre ser tan planer com puguis. Per exemple “D’entrada em va dir que…”
– “no ens donava temps d’anar”. També simplificable: “no tenia temps d’anar”
– matar la tarda: es diu “matar el temps” o “passar la tarda”
– Comences amb “Aquesta setmana passada” i acabes amb “El darrer divendres em va tocar anar a Pineda”: no hi ha un embolic cronològic?
Molt bé, però. Segueix escrivint
Josep Maria