Simfonia del riu Iang-Tsé
| 23 maig 2011El riu Iang-Tsé, tan bell, tan important, tan poderós, rega el 70 % del famós arròs xinès i proporciona aigua al 40 % dels habitants de la Xina. Un riu que és venerat com un déu i que en sentir-ne parlar fa sonar una simfonia al meu cap.
La simfonia comença amb el naixement d´un petit rierol al “sostre del món” mentre cadenes de gegants rocosos observen el part de Gaia. En la segona part, el “petit rierol”, ja convertit en colós, és venerat per Poseidó amb milers de nàiades. El riu inicia el seu descens, en la broma de la incertesa, en què el seu cabdal serà un obsequi per a l’ésser humà.
La civilització xinesa abusa de l’indefens gegant fins a tals extrems de contaminació que acaba amb la vida de les nàiades. La bèstia, ferida, suplica a l’ésser humà que la deixi refer-se, no l’escolta, abusen més d´ella per aprofitar els pocs recursos que li queden. Converteixen el seu físic nítid en una fosca capa de brutícia. El riu Iang-Tsé està arribant a la fi del trajecte sense forces, sense vida. L’ésser humà no li ha permès gaudir de la seva vida i finalment mor en la mar de la xina oriental. El sol es nua per regalar-li al ferit colós una aurora.
En acabar de sentir aquesta simfonia una llàgrima recorre el meu rostre i sento vergonya de ser un ésser humà.
Jordi Abril
Jordi,
sense demanar-te permís, vaig usar el teu escrit (era una tria a l’atzar) per fer un exercici de revisió (em sembla que a l’aula B). Entre tots el vàrem anar revisant i modificant, així que aquest no és exactament l’escrit que tu havies penjat. La pega és que no vam guardar el text original perquè els poguessis comparar, i decidir quines modificacions et semblaven encertades i quines no. Si tens l’original pots fer tu l’exercici de comparació, i si no és així, un altre dia serà.
La majoria de les modificacions eren de forma. Una tocava el contingut: al final deies “per regalar-li al ferit colós una posta de sol” i hi hem escrit “per regalar-li al ferit colós una aurora.”, entenent que no es deuen poder observar postes de sol al mar de la xina des del continent (el sol es pon a l’oest, no a est!).
Gràcies per donar als teus companys una oportunitat d’rexercitar-se en això de revisar un escrit!
Fins al pròxim,
Josep Maria