Jordi
| 22 maig 2011Avui fa un any que vas néixer. El meu primer cosí. Dic “primer cosí” perquè encara que ja tenia sis cosines tu vas ser el primer nen. Mai oblidaré el 20 de maig del 2010 al migdia quan vaig rebre un missatge que deia : “Felicitats, ja ets cosina d’un nen preciós des de les dues de la tarda”. En aquell moment vaig saber el que era plorar de felicitat. Després d’allò de la Gina tots teníem por de que et passés alguna cosa a tu també.
L’endemà vaig anar amb els avis i la teva germana Gal·la a veure’t al hospital. Tothom em deia que t’assemblaves a mi quan era petita però el que més em va agradar que em diguessin va ser que no et passava res i que series un nen saníssim.
Encara que a vegades sento que no passo tant temps amb tu com el que vaig passar amb les teves germanes quan eren petites, sé que seràs, i de fet ja ho ets, el millor cosí que es pot tenir.
Clàudia, 20/05/2011
Claudia,
M’ha agradat. Transmet tendresa i és molt emotiu.
Pel que fa a la forma, l’escrit és molt clar, senzill i força directe. No estic segur que el segon paràgraf hagi d’anar separat del primer, perquè amb “l’endemà” estàs continuant la narració del dia de naixement de’n Jordi, iniciada al primer paràgraf. En canvi al tercer tornes al present i aquí està més que jusatificat el cant el canvi de paràgraf. Què et sembla?
Fins al proper escrit.
Josep Maria