LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fa cosa d’uns mesos va començar una revolta dels ciutadans de Tunísia. Es manifestaven alguns pacíficament i altres a pedrades, contra Ben Ali, l’home que governava l’estat amb el seu règim autoritari i antidemocràtic. Un cop el van aconseguir fer fora del govern, va servir com a exemple per altres països àrabs i es va esdevenir una onada de revoltes, perquè en països veïns estàven en la mateixa situació. El següent de Tunísia, fóu Egipte, on els civils també van demostrar una àmplia majoria i van fer caure Hosni Mubàrak.

A Líbia està costant més. Ja fa un temps que els libis s’estàn revoltant contra Gaddafi però ell és un tossut, fa quaranta anys que governa i encara no s’ha cansat, creu en la tradició i vol que un dels seus fills sigui el seu successor. Fins fa poc ho tenia molt fàcil, controlava l’exèrcit i matava els seus propis civils. La cosa ha canviat, l’OTAN va decidir ajudar als rebels i atacar a Gaddafi, tot pel petroli, el principal interès en aquesta intervenció militar de França, Espanya, el Regne Unit i altres països d’Europa sobre Líbia. De moment segueixen en guerra, Gaddafi no es rendeix i els catalans seguim rebent molt poques notícies sobre aquest tema.

El següent país que es va revoltar va ser Síria, fins on fa unes setmanes encara estàven tenint problemes per sortir al carrer, ja que tenien por per si els hi disparaven un tret. Però els nens i les dones d’allà no es queden callats, s’organitzen manifestacions via Facebook, com també a les altres revoltes àrabs.

Personalment, crec que hi ha dos guerres, la guerra del petroli, per part d’Europa i la lluita contra les dictadures, per part dels pobles àrabs. Potser és un avenç per als països revoltats últimament a la península Aràbica. Em sembla molt trist que hi hagi guerra al món. Em sembla trist que els humans haguem de recórrer a la violència i a la guerra per solucionar els nostres problemes, crec que és millor partir del diàleg.

Pol

Per fi! Som Campions!! Ho portàvem desitjant tota la temporada i ho hem aconseguit. Encara que la campanya anti-Barça ha estat molt dura i ens han atacat des d’on han pogut. Han volgut treure la il·lusió, però en cap moment hem perdut l’esperança i al final, hem rebut la millor recompensa. Hem guanyat jugant a futbol i demostrant qui som. Els jugadors, l’entrenador i l’afició que tenim.

S’ha celebrat una gran festa. Milers de persones hem acompanyat el bus que duia els jugadors i el cos tècnic pels voltants de l’estadi i hem esperat la seva arribada a l’interior del Camp Nou. Els hem rebut com es mereixien i els hem mostrat el nostre agraïment.

“Llorca al nostre cor”, va ser el missatge que portava el bus i on es solidaritzaven amb les víctimes del terratrèmol. I així, una vegada més es va deixar clar que el Barça és més que un club.

Durant els parlaments, els jugadors van deixar clar que reservaven el seu discurs pel dia 29, després de la final a Wembley i esperem que així sigui. Ja que tots estem impacients per a aquest dia.

Després d’haver-me passat tota la temporada parlant del Barça he pensat que aquest text seria una bona forma d’acomiadar-la. Aquest diumenge a la nit, rebrem la copa en el millor escenari possible i davant de la millor afició. Serà el final més esperat i feliç per a tots nosaltres.

Anna.