Ella ja no hi és
| 14 maig 2011Fa exactament una setmana i quatre dies, vam marxar a Canàries. Tot anava bé fins que vaig rebre una de les pitjors notícies que podia haver rebut en la meva vida…
Tenia una gossa des de feia onze anys. Es deia Dana i era un pastor alemany. Fa un any i poc, li havien diagnosticat càncer de mama i vam decidir operar-la. Li van extirpar el tumor, que semblava benigne i de pas la van esterilitzar. No tenia problemes des de l’operació però al gener li va sorgir una estranya infecció a la pell. Després de molts tractaments i antibiòtics, semblava que la cosa millorava una mica però simplement no havia fet res més que empitjorar. El seu últim més de vida, va començar a coixejar de la pota davantera esquerra i els últims dies ja ni podia caminar.
Una nit, el meu pare l’anava a treure a passejar quan de sobte, a l’hora de cridar-la perquè baixés al rebedor per posar-li la corretja, es va sentir un fort soroll que ens va despertar a tots. La Dana havia caigut per les escales. Des d’aquell dia no va tornar a ser la mateixa. No es comportava igual, estava molt més apagada i sense ganes de res.
Jo començava a notar la seva absència i va arribar el dia que marxava a Canàries. No em va donar temps d’acomiadar-me d’ella perquè tenia pressa per no perdre l’autobús. El primer dia a Tenerife em vaig quedar sense bateria al mòbil i, a més a més, m’havia oblidat el carregador. Així que vaig passar una bona setmana sense parlar amb els meus pares fins divendres quan vaig tornar a Vilassar de Dalt i els vaig tornar a veure. El meu pare no portava bona cara i estava estranyament callat fins que de sobte em va deixar anar unes paraules que se’m quedaran gravades per sempre: <<Has de saber que la teva gossa ja no està>>. En aquell moment se’m va trencar el cor i em vaig quedar commocionada, no sabia com reaccionar i finalment vaig pujar a la meva habitació i no vaig parar de plorar durant dos dies.
Durant un temps he tingut un buit al cor immens però a poc a poc ho he anat acceptant i assimilant ja que no tinc cap altra opció. M’he adonat que el temps passa volant, sembla que fos ahir quan va venir per primer cop a a casa i era tan sols un cadellet de dos mesos escassos.
S’ha d’aprofitar al màxim cada moment, és l’única manera de gaudir la vida, centrar-te en el que tens davant i no en el que hi ha hagut abans o hi haurà després.
Laia
Laia, simplement, preciós. Sento molt això de la teva gossa però són coses que passen, díficils però d’assimilar…Ànims! I sempre podreu adoptar a una altre “Dana” però sé que no serà el mateix. L’escrit m’ha agradat moltíssimmm!!
Laia,
Em sap molt de greu això de la Dana. Acabo de llegir l’escrit de l’Estefi que explica que l’amor et fa plorar i, inevitablement l’he lligat amb les teves llàgrimes per la Dana. Ho sento.
M’ha agradat molt el teu escrit. Descriu les situacions i expressa els sentiments molt bé.
Com sempre passa en un escrit, hi ha algunes expressions que poden millorar-se, per exemple, en lloc de “Fa un any i poc” podem dir “fa poc més d’un any…”, o en lloc de “de pas” podem dir “de passada”, o en lloc de “ja no està”, seria preferible un “ja no hi és”. Petits detalls.
Repeteixo, m’ha agradat molt.
Gràcies per l’escrit.
Josep Maria