El meu avi
| 11 maig 2011El meu avi tenia càncer, fa un any i mig o una cosa així que li van diagnosticar. Fins ara li havien pogut anar frenant, però per setmana santa va empitjorar. El càncer estava massa escampat, cada cop li diagnosticaven a més llocs i els metges ens van avisar de que li quedaven dos o tres anys com a molt, el temps que poguessin anar provant noves quimios i endarrerint el procés. El cas es que aquesta malaltia també li provocava febres i altres conseqüències i malgrat els calmants i medicaments que es prenia, cada cop es trobava pitjor. Els últims dies de festa, va començar a fallar-li el cervell. Aquest òrgan és l’últim que deixa de funcionar bé quan una persona està malalta d’aquesta manera. Aquesta vegada ja ens van dir que el diagnòstic canviava, li quedaven dies o hores. Va durar fins al 3 d’aquest mes.
Va morir-se dimarts, quan jo estava a Canàries, però jo ho vaig saber dimecres, el dia de l’enterrament. Va ser un cop, tot i que ja sabia que passaria. Després de pensar-hi unes hores, vaig decidir que, ja que no tornava a casa, valia la pena aprofitar els dos dies del viatge que quedaven i passar-m’ho bé. En tornar, el dissabte, vaig anar al cementiri a veure’l. El seu nínxol atapeït de flors i el matí de primavera assolellat que feia, no em van donar una sensació de comiat ni de res per l’estil, sinó com d’homenatge.
El meu avi, no l’oblidaré mai. Per molt que ara em costi d’assimilar els fets i d’alguna manera “no m’ho acabi de creure”, sóc conscient de que s’ha mort i de que ja no estarà a casa seva, ni acompanyarà la meva àvia a tot arreu com sempre, i de que ja no el veuré més. Ha sigut una gran persona que sempre s’ha preocupat molt de fer el bé i estic molt contenta de que hagi sigut el meu avi, he tingut molta sort.
Júlia
guapa ja saps que em tens aquí per a tot el que necesitis! testimu preciosa!
Jo també he passat per això… Força i endavant!
Anims Júlia com l’Aina jo també he pasat per aquests durs moments.. Amb el pas del temps tiraras endavant!
Júlia,
Trobarem a faltar l’home tranquil i afectuós que era el teu avi. La seva presència era discreta, però important. Em sap greu.
El teu escrit és valent i directe; descriu molt bé el que vols expressar i està molt ben estructurat. M’ha agradat.
Gràcies per l’escrit i fins al pròxim.
Josep Maria
Júlia, és maquíssim de veritat m’ha encantat. Sento molt la teva pèrdua però com deia jo en un escrit, tot té un final i a la meva àvia tampoc li queda molt i estic una mica angoixada. M’alegro de que tinguéssis un avi que et feia tan feliç 🙂