LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Són un quart de deu del vespre. Hi ha molta tensió a Mestalla. Un quart d’hora més tard, arriba el moment. Són dos quarts de deu quan l’àrbitre marca el començament del partit.

Amb un joc brut per part del Madrid, la primera part i la segona han estat bastant igualades, amb ocasions de tots dos rivals; fins que al final de la pròrroga arriba la tragèdia. Cristiano Ronaldo, encaixa un gol a la porteria de Jose Manuel Pinto, i tots els culers aficionats ens desesperem. Suposo, que els merengues, estaran satisfets d’aquesta victòria, ja que fa uns divuit anys que el Madrid no guanyava aquesta copa. No passa res!

Nosaltres, els culers, som optimistes, sabem que si ens volen eliminar de la copa d’Europa, hauran de suar sang i deixar-s’hi la pell.

Gerard

Cada dia quan vaig al llit m’adormo de seguida, no obstant ahir va ser diferent. A las 11 vaig anar cap al llit. No podia dormir i em regirava cap a un cantó i cap a l’altre del llit contínuament. M’avorria, les hores passaven lentes i no aconseguia adormir-me.

El meu pare algun cop m’havia dit que quan ell era petit i no podia dormir, visualitzava amb detalls alguna pel·lícula que li agradava, així doncs ho vaig fer, però no em va donar cap mena de resultat. La son no m’arribava. Més tard vaig començar a comptar ovelles, fins que a les 300 aproximadament vaig parar, ja que apart de que no funcionava les ovelles m’estaven atabalant. Finalment vaig optar per no fer res i esperar. No sé ben bé quan vaig adormir-me però va ser molt tard.
Per què no m’adormia? Potser la becaina que havia fet al migdia o la coca cola que m’havia begut m’havia tret la son. Qui sap, jo no ho sé pas..

Sandra Moradell

Després de deu dies de vacances, la tornada a l’escola ha estat més difícil que mai.

En arribar a l’escola, he parlat amb tots els companys de com els havien anat les vacances. Normalment les vacances sempre van bé a tothom i evidentment a tots els han anat bé. Però sembla ser que aquesta nit tothom ha dormit malament. Suposo que és perquè hem passat molts dies anant a dormir tard i ara costa tornar a la normalitat i agafar el ritme de cada dia.

Ha sigut un dia dur. A mi també m’ha costat bastant aixecar-me i mantenir-me atenta durant les hores de classe, tot i que és un dimarts. Els dimarts, per mi, són dies millors que els dilluns perquè falta menys per el cap de setmana i això m’ajuda. Però avui estava cansada i amb ganes de que s’acabés el dia. Tot i que sabia que seria llarg perquè, en arribar a casa, després de les classes de la tarda, havia d’estudiar.

Finalment s’ha acabat el dia i espero que demà sigui millor.

Marta