LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

M’agrada quan plou així, suaument. Em fa sentir bé, notar les diminutes i lleugeres gotes que em rellisquen cara avall. Quan dormo em relaxa escoltar-les com repiquen al canaló que recull l’aigua. Més tard, al matí, miro a través de la finestra: els carrers estan mullats i a les flors encara queden petites gotes d’aigua que li donen una miqueta més de vida a cadascuna. Sembla que plorin d’alegria al veure la llum del Sol. Surto al carrer per observar més de prop el paisatge. No fa gaire fred i ha clarejat, ja no hi ha cap núvol. Fa un dia increïble, esplèndid, preciós. Es respira un aire pur; com si la pluja hagués netejat l’ambient. Sento la frescor del dia quan inspiro. Somric… Comença un nou dia!

Andrea

Avui al tornar on va començar tot, m’he adonat que estic farta de llevar-me i pensar en tu, de mirar les fotos del facebook i tenir ganes d’abraçar-te i no deixar-te anar… també he recordat tots aquells moments viscuts al teu costat, tant de dolents com de bons.

Intento refer la meva vida, però tu ets qui fa que la meva vida estigui plena, i passi el que passi vull ser el teu costat. Avui, al veure’t tant feliç agafant el teu cosí i jugant amb ell, amb aquell somriure tan preciós i amb el nou pentinat que et queda tant bé, m’han entrat ganes d’abraçar-te i parar el temps.

Trobo a faltar tantes coses… com dir-te t’estimo, enviar-te un missatge de bona nit, trucar-te a la nit perquè m’expliquis un dels teus contes del nostre futur o de com ens vam conèixer…

Des de fa ja dos mesos, que la meva vida té un buit, que tu ja no hi ets, que els teus petons han desaparegut, que les teves abraçades ja no tenen el mateix valor sentimental que abans.

Espero algun dia, deixar de comptar els mesos que porto lluny de tu i tornar a contar els que porto al teu costat. T’estimo!

Judith

Es titulava “Busca’t la vida” i, com indica el seu nom, consistia en buscar informació del treball al qual ens volem dedicar: estat del mercat, salari, reconeixement social de la feina, requisits i tasques a fer, etc. També de les universitats: les notes de tall de cadascuna i quina ens convé més i perquè. En una de les activitats vam fer un parell d’enquestes. La primera a un estudiant i la segona a un treballador, òbviament, en relació amb la nostra elecció. Per a mi, aquesta activitat va ser la més interessant i la que més utilitat ha tingut. En canvi, en la penúltima activitat vam haver de dissenyar un pictograma. Quin sentit té, això? De què ens servirà en el futur? A més a més d’això, el redactat era fatal i no s’entenia el procediment per realitzar l’activitat. Amb activitats d’aquest estil hem descobert moltes coses que no sabíem i, d’aquesta manera, ara tenim una mica més clar si volem continuar el camí que preteníem fer abans del crèdit, o si, pel contrari, preferim canviar. És molt difícil saber a la nostra edat de què volem treballar, però penso que amb aquest treball hem pogut veure més clar el nostre futur, potser no del tot, però, almenys jo, ara tinc una idea més clara.

Pel que fa el grup, aquest any, al igual que l’any passat, també hem pogut escollir-ne els membres. En part, això és positiu perquè treballes amb gent amb la que et sents còmode i que coneixes i, per tant, saps si són treballadors o no, si els costa o no els cal cap classe d’ajuda… D’altra banda, té aspectes negatius. En aquests tipus de treball, en que has de treballar conjuntament, sempre hi ha idees diferents i no tothom vol fer les coses de la mateixa manera. Per això, solen haver-hi problemes. I si et baralles o discuteixes amb gent que acabes de conèixer o amb qui no tens relació, no t’importa. Però si són amics teus, sí. Per sort, només són petits problemes, desacords sense importància que s’obliden quan el crèdit ha acabat.

Ha sigut una setmana dura: molt treballar i poc dormir. Tot i això, no ens podem queixar pas: ja queden menys de dues setmanes perquè arribi setmana santa, la festa major del poble i, tot seguit, el viatge de fi curs a les Canàries.

Andrea

Desde pequeña siempre me ha gustado mucho el arte. Muchos profesores de la guardería decían (aun lo recuerdo) que muchas veces me sentaba y me ponía a leer cuentos. Podía pasarme horas observando de arriba abajo todos los dibujos, fijándome en los detalles, en los trazos, en los pequeños animalitos que estaban en el fondo del dibujo… También, recuerdo que me gustaba mirar por las ventanas de las casas, para observar los paisajes, las formas de los edificios, los colores de las fachadas… A veces en casa, cogía hojas de borrador y con un Plastidecor hacía mil garabatos sin sentido y me esforzaba en encontrar su significado.

Siempre me ha gustado observar y dibujar. Actualmente aun conservo muchos de esos dibujos y cuentos. Aunque ya hayan pasado unos cuantos años, me los sigo mirando tan cuidadosamente como de pequeña. Creo que es una sensibilidad que nunca voy a perder. Por mucho que tenga 16, 30 o 40 años voy a seguir haciéndolo porque me lo paso genial y porque creo que hay verdaderos artistas detrás de esas ilustraciones para niños.

Elio

Dijous de la setmana passada vam anar al Saló de l’Ensenyament de Barcelona. És una fira destinada a que els joves aclareixin el seu futur professional i s’informin sobre el camí que han de seguir per arribar a treballar d’allò que volen, les escoles i universitats en que es poden formar, etc. Allà hi havia diverses parades amb gent aclarint els dubtes dels visitants i repartint papers informatius.

Això va ser l’inici del nostre projecte de recerca que, evidentment, tractava sobre els nostres futurs acadèmics i professionals. Divendres, tot just arribar a l’escola, vam començar a fer les activitats del projecte. Les activitats consistien en buscar informació a través d’internet, diaris i revistes, assistir a xerrades informatives, fer entrevistes, etc. per a informar-nos millor d’aquell ofici que volíem arribar i dels seus estudis corresponents. El dimecres vam exposar el treball davant d’un tribunal format per dos professors.

Personalment, aquest treball m’ha anat de meravella per orientar el meu futur, ja que mai m’havia parat a pensar-hi seriosament , però el dijous em vaig veure obligat a fer-ho i a prendre una decisió. Després de preguntar a vàries universitats, vaig veure que la carrera que més m’encaixa és la de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, perquè m’agraden molt les assignatures i em convencen les sortides professionals. El treball de recerca m’ha ajudat a acabar d’informar-me’n i a decidir-me del tot per aquest camí.

Roger