No hi ha viatge sense “aventura”
| 18 març 2011Avui recordo els dies de setmana blanca. No em puc queixar, m’ho vaig passar molt bé. Encara que no fos amb les meves amigues, ja que vaig anar-me’n fora amb la meva mare, la meva germana i la seva i el fill d’aquesta última. Vam viatjar a Múrcia però del que vull parlar és de l’última part, quan tornàvem; L’oceanogràfic de València.
Jo ja hi havia anat quan era més petita. Farà quatre o cinc anys. Em vaig enamorar d’aquell lloc! I tornar-hi va ser com recopilar dins la ment imatges i records que ja eren borrosos i casi els tenia oblidats. A més, anar-hi amb la companyia de dos nens petits ajuda gratament a reviure aquelles emocions que se’t desperten en veure un tauró o fins i tot… a Nemo!
Després estava en Marc, el meu cosí petit, que obria els seus ulls blaus com plats quan descobria un d’aquells peixos que s’amaguen sota la sorra.
Deixant de banda que, sense voler-ho, vam escollir el pitjor dia del mes de febrer per anar-hi, -ja que plovia moltíssim i les sabates que portàvem tots van quedar xopes. Per tant vam haver de comprar-nos-en unes de noves-. Però deixant de banda això i que tots vam agafar un refredat o si no vam estar a punt, va ser un molt bon viatge de setmana blanca.
És que no hi ha viatge de veritat sense aventures.
Ah! He mencionat que també ens vam equivocar d’Hotel?
Maria
Maria,
Quin viatge. Això és una setmana blanca ben aprofitada. Del que n’expliques se’n dedueix que t’ho vas passar força bé. Enhorabona!
L’escrit m’ha agradat i està força bé. Algun comentari de poca importància:
– escrius “recopilar imatges i records dins la ment que ja eren borrosos”, potser queda millor “recopilar dins la ment imatges i records que ja eren borrosos”, no et sembla? J aveus que ho he canviat.
– A l’inici del tercer paràgraf escrius “Després estava en Marc…” potser és una expressió massa col·loquial, correcta en una comunicació oral, però no tant en un escrit. D’altra banda, el que dius és la continuació del paràgraf anterior i no té gaire sentit el punt i apart. Podies escriure perefectament “…a Nemo! En Marc, el meu cosí petit, obria…”
– “Per tant ens vam haver de comprar unes de noves” potser seria millor “Per tant vam haver de comprar-nos-en unes de noves”, què et sembla?
Són petits detalls. Res més.
Segueix escrivint, d’acord?
Josep Maria