La Xocolata
| 18 març 2011Tinc debilitat per la xocolata.
És un dolç que es fabrica a partir del cacau. Actualment n’hi ha molts tipus: blanca, negre, amb llet, amb trossos de taronja, amb ametlles…
A mi m’encanta la xocolata amb llet.
Fa uns dies, vaig anar a Barcelona a visitar una tieta, anava passejant pel carrer quan de sobte vaig veure una botiga especial. Tot eren xocolates!!, no m’ho podia creure. Hi vaig entrar amb la meva mare i em va dir que en podia triar una, la que fos, que ella me la comprava. No sabia per quina decantar-me, totes eren molt especials. Després d’estar mitja hora dins la botiga discutint en veu baixa quina seria la millor, em vaig decidir.
Em va fer molta il·lusió trobar una botiga de xocolates. Feia molt temps que no en veia cap, l’última vegada que en vaig veure una va ser durant un viatge a França.
Tot i que em va costar molt decidir-me, vaig triar la correcta. Una xocolata amb llet, molt gruixuda i enorme. Estava boníssima, llàstima que m’hagi durat tan poc.
Ja tinc ganes de tornar-hi per comprar-ne més!!
Marta
Marta,
Comparteixo amb tu la passió per la xocolata (conec algú a qui no agrada la xocolata, però em sembla que es tracta d’un fenomen del tot estrany, una mica paranormal, no et sembla?). Jo prefereixo la negra, ben forta. En qualsevol cas, sembla que té un defecte inevitable: s’acaba de seguida.
Una observació: sobta el caràcter molt formal del segon paràgraf (molt tècnic i objectiu) que no encaixa amb la proximitat i la familiaritat de la resta, on exposes sensacions, sentiments, experiències personals… Vols dir que si l’eliminessis el text no guanyaria en unitat i equilibri?. Què en penses?
M’ha agradat. Segueix!
Josep Maria