LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El cop que he viatjat més lluny de Catalunya ha sigut aquest estiu, vaig anar a Grècia. Les vacances consistien en agafar un vaixell a Atenes i fer un creuer pel mar Adriàtic durant 7 dies, cada un d’aquests en un lloc diferent. Vam passar per Santorini, Mykonos, Rodes, Creta, Corfú, Duvrovnik(Croàcia) i Venècia (Itàlia). Els vàrem visitar en aquest ordre.

Veure tots aquests llocs em va agradar bastant, però el gran record que guardo del viatge és la gent que hi vaig conèixer. La primera nit, vaig sortir a veure si feia algun amic i vaig coincidir amb uns mallorquins. Però cada nit érem més joves els que ens ajuntàvem, hi havia madrilenys, andalusos, catalans, i fins i tot del País Basc. Entre tots vam crear un ambient immillorable on era molt fàcil relacionar-nos. Cada nit hi havia festa i suposo que és per això que vam encaixar tan bé.

Recordo perfectament que la setmana que vam triar amb els pares per marxar, era la setmana de la copa del món de futbol i estava ple “d’espanyolitos” animant el seu equip, cosa que no em significava cap problema, però mai havia vist tantes banderes i samarretes d’Espanya juntes. Realment em va impactar, perquè mai m’he sentit espanyol.

Pol

En despertar-me, he sentit com les gotes de la pluja xocaven contra les teules de sota la finestra de la meva habitació. En aquell moment m’han entrat ganes de continuar dormit. M’encanta sentir com plou des del llit; és una sensació molt relaxant.

M’agrada que plogui; però només els dies que em puc quedar a casa, estirada el llit, llegint, mirant la televisió o mirant una pel·lícula amb les persones que estimo. Si he de sortir al carrer per anar a l’escola o a qualsevol altre lloc, preferiria que no plogués, ja que després, acabo mullada i tinc més fred del que acostumo a tenir normalment. No m’agrada gens la humitat que acompanya sempre a la pluja, em fa tenir una sensació de fred, son, malestar i ganes d’estar a casa tapada amb una manta i estirada el sofà.

Avui és diumenge, un dia d’aquests que plou i em puc quedar a casa amb la meva manta verda, tapada fins el coll. Espero que demà ja no plogui i faci un dia realment bonic.

Marta