Dos anys iguals, però diferents
| 9 febrer 2011El curs passat quan vaig començar quart per primera vegada, encara estava pensant amb les vacances d’estiu que havia passat. Van ser unes vacances bastant divertides, per tant les hores de classe em passava recordant els bons moments que havien passat. Per no estar atent els primers dies de classe, vaig anar suspenent els primers exàmens del curs i aleshores em vaig començar a despenjar i a pensar que aquest curs ja no me’l podria treure i que per tant hauria de repetir. Mentre el curs anava passant, jo anava faltant cada cop a més classes fins al punt que encara que anés a un examen i hagués estudiat, suspenia ja que havia faltat a moltes classes. Aquest hàbit que vaig agafar de fer campana, se’m va fer com una rutina que va durar tot el curs i per tant no me’l vaig poder treure. Quan em van donar les notes i vaig veure que havia repetit no em va importar gaire ja que feia temps que ja ho savia, i pensava que per tornar a fer un altre any igual no em passaria res.
Al començar el segon curs, vaig començar-lo més o menys com l’any passat ja que les vacances d’aquest any encara havien estat millors i hi havia més moments per recordar. A mesura que anava passant l’any, m’anava adonant de la gran cagada que havia fet l’any passat, ja que veia a amics meus que ja s’havien tret la ESO i estaven fent coses que a mi també m’agradaria fer, però que no podia ja que estava fent quart d’ESO. A partir d’aquell moment em vaig adonar que no podia tornar a llençar un altre curs com el de l’any passat ja que no volia fer el mateix per tercera vegada. A la que em vaig ficar les piles, em vaig adonar que no era tan difícil com pensava i per això encara em donava mes ràbia haver suspès l’any passat. Tot i així ara mateix, em continua costant ja que soc una persona molt vaga i em costa molt ficar-m’hi.
Marc Abella
Marc
Fas una molt interessant reflexió entorn del curs passat. Tan de bo que aquest curs tot vagi molt millor!
De l’escrit, tan sols un comentari. Són dos paràgrafs força extensos i es troba a faltar una major connexió entre les frases. Això ajudaria molt en la lectura. Fixa’t: “Tot i així ara mateix, em continua costant ja que soc una persona…” Aquí has emprat dos marcadors textuals (“tot i així” i “ja que”), que fan de lligam entre les idees expposades a cada frase. Doncs bé, aquest tipus de lligams es troben a faltar a la resta de l’escrit, que resulta massa telegràfic.
Recorda-ho al proper escrit, d’acord?
Josep Maria